Les xifres situen la demarcació de Girona com una de les tres de tot l'Estat on han tancat més oficines bancàries, fins el punt que avui 126 municipis gironins no tenen accés a cap oficina de cap banc, fet que traduït en població significa que seixanta mil ciutadans de casa nostra no es troben cap mena de banc ni caixer automàtic pels seus carrers, encara que costi de creure, quan fa tot just quatre dies semblava que això seria al revés i que a cada local comercial, per comptes d'una botiga, trobaríem una sucursal bancària.
Durant els anys de la crisi només a les comarques gironines la presència d'entitats bancaries s'ha reduït un 41 per cent i aquesta xifra encara pot incrementar-se més, si tenim en compte que el sector preveu liquidar 180.000 llocs de treball i tancar altres 28.000 oficines en els propers quatre anys arreu de l'estat espanyol. Vaja, que ens hem d'anar fent a la idea que trobar una oficina bancària serà com buscar una agulla en un paller i que a més dels costos que ja suposa mantenir obert un compte corrent, haurem d'afegir el que suposarà haver-nos de desplaçar uns quants quilòmetres per accedir físicament a un banc.
I ja sabem que diuen que les noves tecnologies ens permetran d'aquí a no res anar pel món sense dur una sola moneda ni un bitllet a la butxaca, però tampoc ni una targeta de crèdit, perquè tot seran aplicacions, xips i microxips dins el mòbil o enganxats a la roba. Potser que una mica esbiaixat però al final s'acomplirà aquella premonició del filòsof català Francesc Pujols, que deia allò que pel simple fet de ser catalans podrem anar pel món sense diners. Ell afegia que ho tindríem tot pagat, ara sabem que es referia a la tecnologia, perquè malgrat no tenir bancs, ni caixers, ni oficines, el que és segur és que seguirem pagant.
