Creu de Sant Jordi 2017Piua Salvatella i Vila delegada del Col·lectiu de Dones en l´Església de Girona

Aquest any la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Rosa Fabregat i Armengol. Ella viu a Lleida i és una companya del Col·lectiu de Dones en l´Església. Farmacèutica, poetessa i escriptora. Autora, entre d´altres, d´una novel·la que es diu La Capellana, i d´una gran quantitat de versos d´una exquisida sensibilitat. Tal com és ella.

«No callarem, les dones. No callarem contra el silenci de la història que ens ha esborrat sense compassió...» així comença un vers seu que ens va enviar el 8 de Març del any passat. I nosaltres, les companyes del Col·lectiu de Girona, tampoc callarem! I volem felicitar-la de tot cor, per aquest premi tan merescut, que com ens ha dit, l´ha omplert d´alegria i també a totes nosaltres.

Mentiders, bocamolls i aprofitatsMiquel Mompió i Azemar Riudarenes

Quan en Suárez, en el procés de transició democràtica va fer venir en Tarradellas, els records dels 1.000 anys d´història de Catalunya ens va fer vibrar fins el moll de l´os. Tarradellas, Pujol, Maragall, Montilla (no em fallis José Luis), Mas el vaig pronosticar com a Moisès, però que potser no veuria la Terra Promesa, i l´últim en Puigdemont, més o menys sempre he estat amb el president de torn.

Però ara l´Imperi Espanyol veu que el terreny assolit amb dret de conquesta després de 300 anys es veu valent de tornar anar sol. Ens collen altre cop amb clavegueres d´Estat, Exèrcit i Constitució inacabada i durant tots aquests anys Catalunya ha rebut fortes invasions de mestissatges que han rebaixat el nostre ADN, però 2.700.000 catalans van manifestar la seva dignitat.

Ara venen a vendre´ns milions d´inversions a Catalunya, la Nacional II la veureu acabada Sr. Millo? En Rajoy porta milions, en Montoro ens els rebaixa i el ministre de torn fa jocs de mans cap a un altre costat i aquesta travessa tan llarga fins a arribar al setembre fa sortir bocamolls per tots costats que no fan cap favor. Jo avui, solament vull sentir la veu del president Puigdemont, d´en Junqueras i d´en Romeva, els altres calleu si us plau, perquè ara surten els aprofitats que volen ser salvadors de Catalunya. Neixen nous partits, nous candidats, nous caps de brots que algun d´ells ni són catalans ni són espanyols.

Vull creure que tots els que han estat presidents de la Generalitat han lluitat per la llibertat i el progrés de Catalunya, doncs ara en aquests moments més que mai, vull creure que són al costat del president per poder acabar el Procés i el Referèndum.

Hi penso, però actuo?cristina de ribot i saurina girona

Cada vegada que camino pels envellits carrers de Girona i veig persones afamades que demanen caritat, o inclús únicament demanen part del meu temps, penso. Dins meu vull fer alguna cosa, però què? Jo tota sola no puc ajudar aquesta gent, ja que tot just soc una estudiant i no tinc cap mena de renda, és a dir, no cobro i per tant, moltes vegades em veig impossibilitada a ajudar econòmicament. Pel que fa al meu temps, el tinc força escurçat, sobretot pel fet que haig d´estudiar, com se suposa que puc donar un temps que no tinc? Ei, ei, ei tots aquests arguments són una excusa per no somriure?, o per no donar un bon dia?, són una excusa per autoconvèncer-me que jo no tinc l´obligació de fer res?

Jo no hi crec, qualsevol persona, de qualsevol edat, amb qualsevol nivell econòmic, pot ajudar aquesta gent. Cada dia agafo de casa una caixa de galetes, les galetes que suposadament m´haig de menjar jo per berenar. Cada dia mentre camino, ho faig amb un somriure per fer més agradable el transcurs del dia a aquestes persones i a les que em rodegen. És suficient?, no, però és alguna cosa.