Valors en l´esport de formació

Jordi Sánchez fernández SALT

Soc pare d´una nena de 10 anys que juga al CB Salt, en aquest equip hi ha nenes africanes, marroquines, filipines, sud-americanes, i també d´aquí. Són un grup increïble. Però el que he vist avui a la pista del CB Vedruna m´ha indignat moltíssim. Les nenes d´aquest equip jugant a bàsquet són unes cracs, però quan van veure jugar les nenes africanes nostres... No s´hi volien apropar (feien cara de fàstic). Tenien por d´apropar-s´hi! Tenim sort de viure a Salt. Visca la cultura ­interracial, ja s´ho trobaran.

Només una rosa

Bernat Serdà Bertran girona

Sé del cert que és una batalla perduda, però vull una vegada més defensar el sentit que té el regal de la rosa per Sant Jordi, tal com era fa un temps: una tendra i romàntica tradició, i que l´esperit mercantilista ha esbiaixat del tot. Tots el matins a primera hora surto a comprar la premsa, i el dia d´aquesta festivitat, la rosa per a la meva dona. Ho faig inclús més aviat perquè sigui la primera, i tingui més sentit i valor que les que li donaran al llarg del dia els del forn, el mercat, el banc, etc. etc. Aquest any, no obstant, ja ha sigut el súmmum. El divendres, dia 20, a la perfumeria se m´han anticipat! Tinc també quatre filles, netes, dues secretàries... Saben, ho entenen, i no esperen la meva rosa. Tan sols vaig fer una excepció durant uns anys, amb la meva mare, quan va enviudar, com que jo era l´únic noi. Ella ja va morir fa anys, i ara només en regalo una.

Sant Jordi, mata l´aranya...!

enric carcereny beltran LLoret de mar

L´independentisme té la moral baixa per un simple comentari d´un autonomista, o per un ­càrrec que no vol perdre la moma. I tots hem de pensar que la força la tenim tots els independentistes disposats a sortir al ­carrer i a fer fora els que s´aprofiten del càrrec per omplir-se el sar­ró, i que no surtin de la presó en cas provat sense haver tornat la mordida, a part del càstig previst. El remei és molt senzill. La política és per servir al poble i que els càrrecs no durin més de quatre anys. Denúncia anònima protegida al més petit detall. Justícia independent i justa de tots els altres poders i, si no és així, al carrer. Càrrecs de provada moral i tots nous a la política. Sobra hipocresia i sobretot amiguisme. Sous dignes per als més necessitats i topalls per als alts càrrecs. Posar al dia les lleis perquè n´hi ha que no sé si fan riure o plorar. Abolint de l´administració tots els càrrecs vitalicis, i amb els mateixos drets i deures d´un treballador normal.

També impostos baixos per a les empreses i els treballadors, perquè es necessita crear riquesa per a una sanitat pública i educació universal, ensenyant els més petits a no malgastar els recursos públics, a pagar els impostos corresponents, per tenir un habitatge gratis per als més necessitats i una jubilació mínima, per als que no tenen res.

Si es fa així tindrem infraestructures dignes, autovies gratis, trens i transport públic dignes a preus que ara no podem imaginar. I aprofitar les energies verdes, perquè el gas i el petroli siguin una reserva en cas de necessitat. Els càrrecs públics que es quedin sense feina perquè sempre podran tenir un sou mínim, per fer treballs per a la comunitat. És un insult a la intel·ligència que, per exemple, hi hagi càrrecs d´un ajuntament que cobrin més que el mateix alcalde.

És urgent que sant Jordi mati l´aranya i tots ens manifestem al carrer per fixar el dia del referèndum, i a veure qui té collons de tancar milions de manifestants i de funcionaris. La independència, fent això, està assegurada i els llocs de treball de qualsevol treballador o funcionari, també.

L´Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural i els sindicats tenen la clau!

A l´article «Suïssa i Girona: un deute pendent», publicat a l´edició d´ahir, on diu «Germanetes dels Pobres-Pro Infància Obrera», hauria d´haver dit: «Carmelites-Pro Infància Obrera».