23 de abril de 2017
23.04.2017

Cartes

23.04.2017 | 07:19

Sant Jordi
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Sabem que la lectura és una de les grans portes cap al coneixement. Sabem com és d´important que els infants aprenguin a llegir, a entendre les lletres que formen les paraules. Sabem com és de transcendental que els nens entenguin el significat d´allò escrit i que ho puguin comprendre. La lectura els pot obrir mons als quals d´altre manera mai no hi arribarien. Aquest contacte inicial amb la lectura pot fer bons lectors per a la resta de la seva vida. Per això cal ajudar a llegir. És més fàcil identificar-se amb la lectura si a casa tenen algú que llegeixi, si a l´escola es llegeix. Aquests espais i moments de lectura no sempre són fàcils per la forma de vida que portem o per la poca valoració que de vegades es dona a la lectura des de massa àmbits. Però bé cal saber trobar el moment perquè la mainada llegeixi, i millor quan un adult llegeix amb ells, hi comparteix lectura, hi comenta els llibres, els acompanya per visitar llibreries o anar a les biblioteques.
Com prou sabem molts pares i mestres, pensar en el llibre un dia a l´any com és la Diada de Sant Jordi està molt bé, però pensar-hi els 365 dies de l´any és allò que més ens convé.


Indignant actitud cap a les persones amb síndrome de Down
Pau Rodríguez Zaragoza banyoles
Faig aquest escrit perquè m´a­gradaria fer ressò d´un fet que va succeir el dia 19 d´abril a Vinaròs.
A un grup de persones amb síndrome de Down que anava a passar unes vacances a Vinaròs els va ser denegat el dret d´allotjar-se a l´hotel Roca. Aquest grup de persones ja tenien una reserva feta i quan varen arribar allà l´hotel els va negar l´allotjament pel simple fet de ser persones amb discapacitat.
Aquest és un cas molt greu de discriminació cap a un col·lectiu de persones que té el mateix dret a gaudir d´unes vacances com qualsevol persona «normal» d´a­quest món. És indignant que avui en dia encara veiem fets com els que acaben de succeir.
Seguirem treballant per promoure un canvi en la mentalitat de la gent que encara pensen que les persones amb discapacitat no tenen els mateixos drets humans que la resta de la societat.


Tendències corruptes
anna maria muntada batlle granollers
Crec que tots tenim un corrupte en el nostre interior, per això hem d´estar previnguts davant d´a­ques­­ta mala tendència i posar tots els mitjans possibles perquè no es produexi cap acte delictiu.
A la Unió Europea hi ha mitjans destinats a lluitar contra aquesta lacra que és la corrupció –a Suècia mateix han sabut concebre un disseny institucional més eficaç i el que és més important, el gruix de la societat ja no tolera ni concep tals actes nocius.
Aquí, en canvi, hi ha un inspector d´hisenda per cada dos mil habitants mentre que a la mateixa Alemanya n´hi ha un per cada set cents. De fet, una enquesta global realitzada per la Global Fraud Survey de EY –totalment il·lustrativa, per cert– indica que en un 50% els suborns i la corrupció a l´Estat espanyol són habituals a l´hora de fer negocis al país.
Establir un decret llei respecte a això crec que fora una bona i factible solució que malauradament no sembla estar entre les prioritats dels nostres dirigents polítics.


Viure pensant en la propera festa
Angel Lapiedra i Fortuny girona
Enllestida la Setmana Santa, i a les envistes d´un nou pont d´aquí a més o menys uns deu dies, és feina fàcil trobar gent que sembla només viure a cop d´il·lusió planificant el nou període de festes. I us ho dic d´avançada: ho trobo normalíssim. Jo ho vaig experimentar, i durant una bon pila d´anys: tenir la sensació de viure com en una mena de tercer grau penitenciari, on pràcticament tan sols et deixen temps lliure per anar a dormir a casa. Passa en aquest país, sobretot, on guanyar-se la vida –com si no la tinguéssim ja guanyada només néixer– pot representar fàcilment perdre-la per un altre costat, a còpia d´hores de més i més «presentisme». Perquè, no us enga­nyeu empresaris, això és el que acaba passant en molts centres de treball: companys i companyes que tan sols aguanten a la cadira per «quedar be»; una pràctica, per cert, molt gironina.
Jornades maratonianes, te­dio­ses i generalment mal pagades, que en molts casos res tenen a veure amb el potencial natural amb què un/a –oh, voluntat divina– va encarnar en aquest planeta.
Reflexioneu-hi; no pretenc fer apologia a l´absentisme laboral, tan sols que hi penseu: amb què han convertit les vostres vides?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema