DIssabte botins de guerra

L´Estat ha tornat a posar a la venda la diminuta caseta fronterera de Portbou, situada al cim del coll dels Belitres. En aquesta ocasió la ven per poc més de nou mil euros. La caseta és realment un misteri arquitectònic. Està feta amb blocs de pedra i té formes àrabs semblants als «qsars» jordans del desert. S´explica que és on la Guàrdia Civil feia els controls duaners. No és del tot cert. Es va construir perquè fessin els controls els agents dels Carrabiners de Costes i Fronteres, un cos abolit pel dictador l´any 1940, després de mantenir-se fidel a la República.

Aquesta caseta té una rotunda força simbòlica perquè apareix a totes les fotografies que van fer els corresponsals de guerra estrangers per simbolitzar l´èxode de centenars de milers de persones de l´exili republicà i per retratar l´arribada triomfal de la V divisió de Navarra del general Solchaga a la frontera francesa.

Ara, el BOE torna ara a treure la caseta a la venda. L´Ajuntament no la vol. Tampoc el Memorial Democràtic. Ni per nou mil euros. En realitat, és difícil pensar que pugui servir per res. És petitíssima i està a peu de carretera. Durant dècades -fa més de 50 anys que està en desús- va ser refugi d´ànimes errants i el vàter recorrent dels passants.

L´Estat es porta amb Portbou com un bandoler. Hauria de retornar al poble la caseta a cap preu perquè en el seu moment li va cedir el terreny. Igual que hauria de retornar els terrenys de la vella caserna dels Carrabiners, que va robar la Guàrdia Civil, i molts dels terrenys de TBF, la companyia catalana de ferrocarrils que va robar Renfe.

Quasi vuitanta anys després, l´Estat intenta fer negoci amb botins de guerra.

DIumenge «Influencers»

o «publicers»?

Instagram s´ha omplert d´allò que anomenen influencers, una figura que sempre ha existit però que amb les xarxes socials s´ha multiplicat per milions i ha perdut categoria perquè la majoria són gorrers que si es dediquen a la moda, els regalen roba a canvi d´aparèixer vestits amb les seves peces; si es dediquen a la gastronomia, mengen gratis als restaurants a canvi de retratar els plats o si el seu són els viatges, recorren el planeta sense cartera. I no només això, sinó que si aconsegueixen molts seguidors, alguns cobren fortunes per un post elogiós. Que cada un es guanyi la vida com pugui o vulgui. Però és bo saber que darrere d´un influencer no hi ha ni codis ètics ni ofici.

DIlluns més metges

El president del col·legi de metges de Girona, Josep Vilaplana, explica a la periodista Paula Brujats que urgeix crear noves places de metges, sobretot destinats a la medicina primària. Vilaplana alerta que els professionals en actiu estan defallint pel desgast que arrosseguen per la minva de professionals causada per les retallades del govern d´Artur Mas. Malgrat que des de fa temps es proclama la fi de la tisorada, l´any passat una vintena de metges que exercien a Girona van emigrar.

Quan trepitges un hospital o un CAP comproves que el sistema sanitari, l´antiga joia de Catalunya, està en declivi. Hores d´espera als hospitals, visites llampec perquè els metges tenen limitat el temps d´atenció per pacient, estalvi de proves diagnòstiques, esperes de mesos per aconseguir que et facin determinades proves... Hospitals com el Josep Trueta, en estat de ruïna aparent i real. I quan mires a la política veus poques llums i cap pla convincent.

DImarts Posteritat

de metacrilat

Enric Millo ha començat la seva particular inauguració de pantans. Avui ha inaugurat la remodelació del passeig del Molinet de l´Estartit, després de més d´una dècada de desencontres entre Torroella de Montgrí i l´Estat per refer tota aquesta zona que patia perilloses esllavissades. Durant temps van clausurar el pas de la gent pels perills que implicava, mentre l´Estat xiulava i mirava cap a un altre costat.

Avui una diminuta placa de nyigui-nyogui, feta amb metacrilat, ens recorda que el delegat de l´Estat, Enric Millo, ha inaugurat la remodelació. De fet, és una placa de vida efímera, a l´alçada del càrrec de governador civil de Catalunya.

En èpoques passades, quan el franquisme inaugurava pantans, tenien molt més sentit de la posteritat perquè fixaven al costat de l´obra plaques de marbre amb el nom dels ministres o personatges del règim gravats amb cisell. Millo pretén passar a la posteritat amb un foli cobert amb metacrilat.

DImecres Camions a l´N-II

L´any passat la policia va multar gairebé 700 camioners, amb 500 euros cada un, per saltar-se la prohibició de circular per la carretera N-II. Un 32 per cent més de multes que el 2015.

La veritat és que en els darrers mesos es veien més controls de Mossos en aquesta carretera. És l´única manera de fer entendre aquests sapastres -una minoria-, que es va desterrar el trànsit pesant cap a l´autopista perquè moria massa gent a la carretera. I que des que es va fer, les morts es van reduir dràsticament.

DIjous AVE, una estafa

Avui s´ha conegut que una comissió treballa per estudiar com convertir la línia d´alta velocitat entre Girona i Barcelona en línia d´alta velocitat. En aquest tram, els trens no sobrepassen els 199 quilòmetres per hora perquè ADIF tem algun accident si un AVE o TGV de passatgers es creua amb un mercaderies que vagi en l´altra direcció. Increïble! Quatre anys després de ser inaugurada la línia, resulta que l´oceà de milions que s´hi van invertir no han servit perquè els trens sobrepassin els 199 quilòmetres per hora. Els usuaris que paguen AVE/AVANT cada dia per desplaçar-se entre aquestes dues ciutats són víctimes d´una rotunda estafa perquè, segons els estàndards internacionals, l´alta velocitat és a partir de 250 quilòmetres per hora.

En un país on la justícia defensés millor els drets dels ciutadans, usuaris o clients, és molt possible que una demanda col·lectiva dels usuaris de l´AVE Girona-Barcelona li costés una fortuna a RENFE o ADIF.

DIvendres Bon vent

i foc al cul

Els especuladors escanyapobres que, aliats amb el govern local, volien devastar encara més Tossa de Mar ja poden anar fent les maletes cap al Marroc o cap algun altre lloc amb un dictador tropical que els permeti desolar patrimoni natural i paisatgístic de tots en benefici d´un petit grapat. Bon vent i foc al cul! A Catalunya, després d´anys de doloroses destrosses, s´imposen tesis conservacionistes.

El port de Tossa de Mar no es farà. Aquesta setmana ho han dit amb una rotunditat espectacular el responsable de Ports i el d´Urbanisme del país. I en el futur la sensibilitat contrària a aquests equipaments només pot reeixir.

L´alcaldessa Gisela Saladich hauria d´assumir una digna retirada del projecte i entendre que Tossa ha d´enterrar d´una vegada per totes el telmisme (Telm Zaragoza va ser l´alcalde, el pescador i el corresponsal de premsa que, per al bo i el dolent, va inventar la Tossa d´avui).

Tossa ja ha crescut més del que podia. Ara li convé un govern dedicat a retenir la bellesa i a idear una economia local sostenible. Fer ports ha estat la política econòmica de molts governs ganduls de la Costa Brava.