L eminent experta en democràcies i sobiranies Carme Forcadell ha ben enredat l´alcaldessa de Tossa i la seva colla. Aquests bons vilatans havien escoltat de la presidenta del Parlament que la democràcia consisteix en el fet que el Parlament faci el que la majoria de diputats entenguin que és el mandat democràtic rebut dels ciutadans en elegir-los. Com que la sobirania rau en els ciutadans, els electes en són els seus dipositaris i administradors. Per analogia, si a Catalunya la majoria del Parlament pot fer el que vulgui, per què no ho podria fer l´Ajuntament de Tossa, elegit pels seus veïns, al seu terme municipal? Sembla de sentit comú. Fins i tot, declarar la guerra a Nepal i Buthan o negar el pas a l´exèrcit, si ho digués el programa electoral.
La senyora alcaldessa estava convençuda que els veïns de Tossa, si volien canviar el Pla General, fer un port nou i una colla d´hotels i de casetes, convocant-los un referèndum, ho feia tan polit que ja valia. I ara ve aquest setciències de director general d´Urbanisme i el Parlament de Catalunya interferint la sobirania -el dret a decidir- del poble de Tossa sobre el seu terme municipal i els aixafen la guitarra. El director general, a més, el molt ximplet, digué que no opinava del port, perquè no era de la seva competència, sols de la resta, que no podia ser perquè era sòl protegit per decisió presa per l´òrgan competent.
I què vol dir això de la competència? La protomàrtir vocacional Carme Forcadell no parla de competències. Parlar de competències és profundament antidemocràtic perquè limita la sobirania del poble català i la del de Tossa de Mar. O Tossa no pot decidir el seu destí?
Ai las! Una societat no és una unió mística, com pensa la protomàrtir i no han explicat a la Sra. Alcaldessa. És una organització jurídicament definida. Els ciutadans exerceixen la sobirania votant a cada nivell d´administració -municipal, autonòmic, estatal i europeu- per la feina que la llei li assigna. Així es fonamenta un Estat de Dret. La resta són regnes de taifes, confusió del bé comú amb el privat, demagògia per servir-se dels legítims sentiments i ignoràncies de la ciutadania.
