Les declaracions de David Bonvehí -convenientment filtrades a la premsa-, suggerint la necessitat que l´antiga Convergència torni a tenir un líder autonomista en cas que el Procés fracassi, descriuen a la perfecció les inevitables contradiccions internes del moment polític actual a Catalunya. Contradiccions dins dels partits, entre els socis i també en el si d´una societat que es mou entre l´esperança d´uns i el cansament d´altres: dues meitats irreconciliables al costat d´una àmplia tercera via que pretén representar el paper de pont. Com era d´esperar, la filtració de les paraules del coordinador del PDeCAT -pel que sembla pronunciades en un restaurant- ha provocat un fort malestar entre els polítics independentistes, agreujant encara més la desconfiança mútua i les acusacions de deslleialtat entre els socis. Va ser ERC qui va difondre les gravacions? Va ser el mateix PDeCAT, embrancat ja en les penes de la successió del president Puigdemont i en el disseny d´un nou perfil més pragmàtic i operatiu? Van ser potser els poders de l´Estat, l´espionatge o les forces de seguretat? Del que no hi ha dubte és que les tensions públiques formen part ja de la construcció d´un relat previ al referèndum i també posterior a aquest. Un relat que permeti salvar els mobles tant si es guanya el partit com si es perd. Un relat, en definitiva, que faci esdevenir màrtirs els polítics si així és necessari, sense inhabilitar-los ni cegar el seu futur en el marc autonòmic actual. És curiós comprovar com, en el món de la imatge, compta cada vegada més la força de les paraules.

Mentre s´allarguen els terminis -han transcorregut ja els famosos 18 mesos previstos per a la celebració del referèndum després de les últimes autonòmiques-, sorprèn la mala lectura del moment polític. Per descomptat, no ens hem d´enga­nyar: el més probable és que el referèndum es convoqui i que els líders actuals de Junts pel Sí pactin una posició unitària. Passat l´estiu, la tensió anirà en augment a l´espera que el Govern central cometi algun error que salti al prime time de la premsa internacional.

Cal preguntar-se què dirà, arribat el moment, un PSOE dirigit per Pedro Sánchez -en lloc del presidit per l´actual Gestora- i també quin serà el context europeu al setembre o octubre d´aquest any. Després de salvar el match point holandès, les presidencials franceses es converteixen en l´autèntic malson europeu per als propers mesos, perquè segons quin resultat s´hi acabés produint podria suposar perfectament la voladura descontrolada de la Unió Europea. I, en efecte, que el Procés conclogui amb èxit depèn de la descomposició dels Estats, de la ruptura de les lleialtats europees i de certa situació generalitzada de caos. Les grans catàstrofes col·lectives són infreqüents, però succeeixen. La història ens demostra que la simple raó sovint es confon i s´equivoca.

Encara que, si analitzem els últims cinc anys de política catalana, sorprèn d´una manera especial que no s´hagi volgut jugar amb seny la carta de la debilitat general del país: un Estat a punt de fer fallida el 2012 i els bancs del qual van haver de ser rescatats per la UE, sotmès als atacs dels moviments antisistema, afectat d´una crisi econòmica sense parangó en l´últim mig segle; un país que surt de les eleccions de 2016 fragmentant parlamentàriament, amb un govern disposat a pactar i a arribar a acords econòmics i competencials per mantenir-se al poder.

No es va fer i es va prendre una direcció contrària; la qual cosa, al seu torn, suggereix que, més enllà del que passi d´aquí a final d´any i de les ferides internes i externes que pugui deixar l´actual conjuntura política, l´aspiració sobiranista ha arribat per quedar-se. I que, segurament, el Procés es convertirà en el relat polític català per a les pròximes dècades: «una mentida fèrtil» que vertebri el debat públic de Catalunya i que segurament tingui les seves conseqüències en oportunitats perdudes en desenvolupament i progrés. O no. Tot dependrà del moment en què l´estat d´agitació general -no només català, també europeu i mundial- torni als dics de la normalitat.