Què hem fet malament? Per on hem perdut el fil? Perquè la realitat és que, segons els estudis realitzats, l´independentisme està minvant. En l´enquesta de finals de l´any passat, els partidaris del «no» eren un 46,8%. En l´últim qüestionari del CEO, fet entre el 6 i el 21 de març, la xifra va pujar i es va situar en el 48,5. Els independentistes, en canvi, van passar del 45,3 al 44,3%. I tot això, alhora que es produïen les inhabilitacions de Mas, Ortega i Rigau, el judici a Millet i els Montull, les demandes al Tribunal Constitucional i al Suprem, fets que, a priori, feien pensar que provocarien més rebuig a la política (?) del Gobierno i, en conseqüència, l´independentisme es refaria. La realitat és que el «sí» ha perdut sis dècimes i el «no» ha pujat un 3,4%. Això obliga a una profunda reflexió. No hem sabut incrementar el 47,8% de votants del «sí», que era la tasca fonamental, l´única que pot obrir portes a Europa. Ans al contrari, possiblement hem propiciat un traspàs al «no» des de les altres opcions, ja sigui el federalisme, el confederalisme, l´autonomisme o el quedar-se quiets a casa.
És que n´hi ha uns que han fet la feina millor que els altres? No. Uns, els del «no», han utilitzat ja moltes de les armes que els dona la legislació actual. Però els altres, cadascú a la seva. I no poden argüir ara que l´embranzida els ha arribat per sorpresa. Sabien què farien els politicastres de Madrid. I no han sabut, o no han pogut, donar-li la volta. Ans al contrari, constantment han fet la impressió d´anar sempre un pas per darrere. Potser alguns s´han cregut allò que deia Pujols: els catalans, pel simple fet de ser-ho, ho tindrem tot pagat.
