La victòria d' Emmanuel Macron a França el proppassat diumenge ha suposat molta tranquil·litat a la majoria de despatxos de la Unió Europea, El 23,9% de vots enfront els 21,4% de Marine Le Pen suposen per aquest economista de 39 anys poder afrontar el duel del 7 de maig sense gaires preocupacions. Fillon i Hamon ja han demanat el vot per Macron, per la qual cosa la victòria liberal en cap cas sembla perillar.

Malgrat assolir el pas a la segona volta, la líder de l'extrema dreta no va escombrar en les diferents regions del territori francès. No cal oblidar que alguns sondejos li atorgaven un 30% de vots fa pocs mesos. Al final, només li ha tret un punt i escaig al candidat gaullista que, malgrat els escàndols de corrupció, va aguantar el xàfec prou bé.

El sistema polític francès d'aquests darrers anys s'ha enfonsat. Si entre socialistes i conservadors es repartiren en la darrera contesa electoral un 45% dels sufragis, ara la suma entre Fillon i Hamon resta només en un 25%.

Els socialistes avui són una mena de PASOK grec que camina a passos de gegant cap a la desaparició o a un percentatge de vots molts residual. D'altra banda, les primàries en el bàndol contrari eliminaren de la carrera presidencial Alain Juppé davant d'un Fillon que s'ha vist castigat per nombroses irregularitats comeses al llarg de la seva carrera com a diputat i com a ministre.

Macron i Mélenchon provenen del Partit Socialista. El segon és una mena de Pablo Iglesias que ha protagonitzat un autèntic sorpasso als seus antics companys i el primer té moltes característiques semblants a l'actual president Hollande. Les seves polítiques econòmiques ja les practicà al govern, però les hagueren de rectificar a causa de les pressions de la Unió Europea.

França viurà quinze dies més de campanya electoral. Macron se'n pot anar al 60% de vots, mentre que Le Pen es pot situar al voltant del 40%. Molts electors de Fillon i de Mélenchon al final votaran el Front Nacional. Els conservadors i els populistes poden unir forces en favor de Marine, que ja té molta experiència en campanyes electorals i sabrà trobar tots els seus possibles nínxols de vot.

Ara la gran incògnita és Emmanuel Macron. Sense partit i amb un programa electoral molt confús, és complicat saber què pot passar. Això sí, no plantejarà cap pols a Europa i això ja tranquil·litza davant les amenaces de la seva oponent política. De ben segur que necessitarà els dos vells partits de la V República per encetar el seu mandat.

El seu moviment polític, En marxa, no té implantació territorial i difícilment podrà assolir un nombre de diputats i senadors que li permetin governar. Els gaullistes i alguns socialistes hauran de donar-li suport per tal d'afrontar els reptes de futur. Fins ara, Macron ha divulgat moltes frases fetes i bones paraules, però haurà de passar a l'acció i difícilment se sap què proposa per al futur de França.

Hollande, Fillon i Hamon seran aliats del proper president per tal de barrar el pas a Marine Le Pen. Però a hores d'ara és difícil saber quin serà el preu d'aquest suport. Els conservadors, malgrat el plom a les ales de Fillon, no s'han ensorrat i tenen moltes esperances de recuperar posicions a les generals del mes de juny. La supervivència política farà companys de viatge a formacions molt allunyades ideològicament. Però el risc de caure en mans de Marine Le Pen unirà esforços de la majoria de líders, llevat del populista Jean-Luc Mélenchon que va per lliure i no té gaires amics.