Aquest Sant Jordi, abandonant una tradició d'anys, els llibres m'han arribat de la mà d'un missatger de transport ràpid. Mitjançant una companyia de comerç electrònic, després de remenar i triar a plaer, amb un simple clic, aconseguia comprar els quatre títols desitjats. Va ser bufar i fer ampolles. Ara és l'hora d'endrapar la collita literària.
Per obrir la gana, es començarà amb la lectura de La rossa dels ulls negres de Benjamin Black que, per invitació dels hereus de Raymond Chandler, ressuscita el detectiu Philip Marlowe. De totes maneres, voler imitar un mestre de la novel·la negra és perillós. Esperem que no es compleixi el refranyer quan assegura que qui la copia, la caga.
El primer plat està reservat per a Donna Leon, reconeguda com la gran dama del crim, que amb Restes mortals rebla el clau amb la denúncia de delictes mediambientals i amb la defensa de l'entorn natural. L'escriptora, guardonada amb el premi Pepe Carvalho 2016, ha declarat recentment que la ciutat de Venècia ha deixat de ser una ciutat habitable per culpa del turisme de masses i, amb un sarcasme ferotge, proposa llançar un cocodril als canals perquè es cruspeixi els turistes.
El menú continua amb Offshore de Petros Màrkaris, un títol que defineix les societats situades en paradisos fiscals per amagar la identitat dels propietaris, facilitar l'evasió d'impostos i blanquejar diners. L'argument és un pretext per denunciar una societat grega que, superada una crisi econòmica brutal, no s'ha desempallegat d'una corrupció endèmica.
Després de publicar la tetralogia de la crisi, l'autor exhibeix la desesperança en el futur de Grècia, ara en mans d'un nou partit que ha guanyat les eleccions a cop d'eslògans.
Per mitigar el regust amarg que deixarà l'anterior paladeig, per postres anirem al poble de Vigata per retrobar el comissari Montalbano, personatge creat per Andrea Camilleri, que en Un cau d'escurçons demostra que està en forma tot i que l'edat no perdona.
Així doncs, aquests quatre llibres són la meva mostra gastronòmica del Sant Jordi d'enguany.
Ara bé, malgrat haver trencat el vincle amb la festa del llibre i la rosa, el costum inveterat m'empeny a passejar una estona de la tarda del diumenge pels tenderols del passeig de mar de Lloret. Un sol radiant, un oratge fresc i suau, un cel blau, uns petits núvols blancs i el cuc de la curiositat, conviden a sortir al carrer. Si més no per clissar com es barregen a les parades els best-sellers, les rampoines invendibles i les novetats editorials alhora que els autors locals aprofiten l'avinentesa per signar exemplars.
I per a la gent que no llegeix, és una ocasió per preguntar al llibreter quin llibre s'ha de regalar.
