S'han dit tantes coses d'un Reial Madrid-Barça. El duel com la lluita de projectes, història i milions d'euros damunt la gespa: un espectacle mundial. Potser saben que Al-Fatah i Hamàs, faccions polítiques de Palestina enfrontades a mort, són respectivament del Barça i el Madrid, i era habitual que per celebrar una victòria disparessin les metralletes a l'aire, ra-ta-ta-ta, en mode mafiós, com advertint a l'altre que el seu arsenal és més gran.

L'impacte d'un partit com aquest és brutal, però hi ha gestos en l'esport que diuen més de les seves figures que la fama i els títols. Perquè parlen de valors. Fa uns dies, el ciclista italià Scarponi va morir atropellat. La tragèdia mostra com els practicants d'aquest gran esport estan indefensos a la carretera. El seu amic i company, el murcià Valverde, una glòria de les dues rodes, després de rebre la notícia i patir la pèrdua de l'amic, va tenir un gest únic. De Valverde es diu, una mica com Contador, que la seva millor època és passat. Però guanya, per quarta vegada, la cursa Lieja-Bastogne-Lieja, i en l'emocionada entrevista posterior anuncia que la dotació del premi anirà a la vídua del ciclista italià. Amb el record sentit de l'amic perdut, hi afegeix la solidaritat de qui entén els problemes d'una família en una situació tan terrible i inesperada. Valverde, guanyador de la Vuelta, i amb un centenar de victòries com a professional, demostra ser un gran ésser humà.

En el cas de Messi, amb el seu duel tipus Mozart- Salieri, amb un Ronaldo histriònic i tan bon jugador, el gest l'honora. Uns treballadors de l'Associació del Futbol Argentí li van explicar els problemes econòmics que suportaven perquè l'organització, en un exemple més de la millorable planificació del país, no pagava les nòmines feia mesos. Messi va posar els salaris de la seva butxaca. Un gest solidari que fa pensar que el davanter milionari entén les pors i incerteses d'algú que no cobra el salari pactat, quan toca cobrar-lo. Messi, el crac de les jugades de fantasia i les filigranes a la gespa, solucionant allò que els gestors polítics de l'esport no saben redreçar. Gestos com aquest fan gran l'esport professional, més enllà de contractes milionaris, títols en competicions i cotxes cars. Cal valorar molt aquestes accions, que haurien de ser quelcom normal quan algú destaca, i, agraït, vol ajudar els altres per tornar el favor que li ha donat la vida.