27 de abril de 2017
27.04.2017
OPINIÓ

La nit no és el problema, és la gent

«Què esperes d'un target de gent que fa líder programes de televisió com Mujeres, hombres y viceversa?»

27.04.2017 | 07:25

Entrant a la polèmica del «correbars» de Roses de la qual parlava Thomas Spieker en un escrit en aquest diari; vull afegir algunes coses des d'un altre punt de vista. Mai he assistit a un correbars, i menys a Roses, però entenc que és una iniciativa divertida i alternativa per passar-s'ho bé i sortir de festa. La qüestió, però, està en el comportament d'alguns dels participants, segons ell. La decadència de la nit té a veure amb el comportament de la gent, dels joves... i sobretot en els gustos i educació. És veritat que sembla que molts volen que la majoria dels pobles costaners i turístics es converteixin en pobles «fantasma», on la gent vingui a dormir, passejar, contemplar i poc més. Anava a dir «i fer l'amor», però tampoc, el soroll pot molestar a algú. En el meu cas tinc uns veïns que venen de vacances un mes a l'any –a l'estiu– que a les onze de la nit, si estic amb amics prenent un gintònic o una cervesa, surten a saludar-me i avisar-me que no faci soroll perquè ells el dia següent no han de fer res, però els agrada queixar-se. Suposo que és l'edat.

Tornant al tema de la decadència, com deia, té molt a veure amb el comportament més que amb l'alcohol en si. Com tot, amb moderació i sabent fer-ho, no fa mal. Però és cert que sortir de festa avui en dia és una mica trist pel que et trobes. En Thomas relata el que es podia llegir per les xarxes socials durant el transcurs del correbars; vòmits, pixades, nenes –jo afegeixo «nens»– menors tirats pel carrer... més que un correbars, sembla que expliqui una festa qualsevol de la meva generació –que tantes vegades he defensat–. Sobretot en ciutats petites i turístiques com Roses, aquesta és la rutina de borratxera del jove d'entre quinze i vint anys. No dic que la festa del correbars fos així, tot el contrari, ho veig exagerat i repeteixo que em sembla una iniciativa genial sempre que estigui controlada, com tot el control que hauria de tenir el relacionat amb l'alcohol.

Però vull explicar-li a en Thomas per què la nit d'ara és pitjor que la d'abans (depenent del lloc i del moment). És un simple fet d'educació i de gustos; Thomas, què esperes d'un target de gent que fa líder programes de televisió com Mujeres, hombres y viceversa? Que camina pel carrer amb els altaveus i la música alta escoltant reggaeton, orgullosos, com si estiguessin escoltant Louis Amstrong, Frank Sinatra, Aretha Franklin... o almenys alguna cosa moderna que no denigrés la figura de la dona i la humanitat en general? Com vols que sàpiguen sortir de festa si els seus referents són Gandhia Shore i diferents shores on guanya qui més vomita i qui més droga pren? Per carnaval, a Roses, fan campanyes contra l'excés que no serveixen de res. Les campanyes no m'agraden. El que s'ha de fer, com a societat, és educar i conscienciar des de petits. I no fer campanyes. Animo a fer el correbars als joves de Roses –no només perquè m'agradi beure–, però sobretot animo les autoritats a invertir en els recursos necessaris perquè els propers participants ni vomitin, ni es pixin a la façana de l'església, ni dormin al carrer per la borratxera... però sobretot perquè no escoltin més de tres cançons de reggaeton per nit. Això! si volen pixar, que pixin! però si us plau; que no escoltin reggaeton.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema