28 de abril de 2017
28.04.2017

Catorze milions de xinesos més

28.04.2017 | 06:30

El Govern de Pequín ha descobert a catorze milions de xinesos que no figuraven fins ara al cens. Sabíem o intuíem ja que hi ha molts xinesos a la Xina; però no deixa de sorprendre que siguin tants com perquè les autoritats no en portin el compte.
La fàcil explicació resideix en el maoisme i el masclisme. Preocupades pel desaforat creixement de la població, que ja va pels 1.380 milions d´habitants, els hereus de Mao van implantar fa quaranta anys l´anomenada política de fill únic.
Aquest mètode de control –molt superior al preservatiu i a la marxa enrere– consistia que cap parella pogués tenir més d´un plançó, sota greus amenaces punitives. I aquí va entrar en escena el masclisme, tan estès aquí com a Pequín. Els matrimonis desitjosos de tenir un home optaven per l´avortament quan venia una nena o simplement no la inscrivien en el registre, amb l´esperança que el proper enllumenament fos el d´un nen. Ara que l´Església ha suprimit els llimbs, aquelles nenes no desitjades van passar a viure als llimbs administratius.
Així és com va néixer aquesta enorme població fantasma que ara comença a aflorar després de l´abolició –fa un parell d´anys– de la política d´un fill per parella. El Govern xinès ja es maliciava una mica d´aquest fet quan va arribar a prohibir les ecografies i l´avortament en constatar que la proporció de nens era de 125 per cada 100 nenes en determinades zones del país.
Calculen els comptables del règim que a la Xina van deixar de néixer uns 400 milions de nadons gràcies a la política del fill únic. No comptaven, però, amb la picaresca dels pares que van decidir amagar les seves filles, amb el consegüent desquadrament del cens.
Ara s´estima en uns trenta milions la xifra de xinesos (o per ser exactes: de xineses) que podrien haver escapat als estrictes controls de la dictadura. Els catorze milions que acaben de sortir a la superfície són només la primera avançada d´aquesta població clandestina generada per l´enginyeria social de règim. Queden encara altres tants sense partida de naixement, que aquests no són xinesos ni són res.
La història de les legions de xineses inexistents, tot i que de carn i ossos, donaria per a un conte fantàstic i fins i tot per a una pel·lícula que probablement ja s´estigui tramant a Hollywood. El mestre Torrente Ballester, per exemple, va idear a La saga fuga de JB un poble fantasmal –Castroforte del Baralla–, que levitava i es feia invisible cada vegada que els seus veïns compartien una emoció a la vegada.
Això de la Xina va molt més lluny, naturalment. Ni l´escriptor de més fèrtil imaginació podria intuir l´existència d´una milionada d´habitants que circulava per aquí sense que ningú –excepte els seus pares, familiars i amics– tingués fins al moment la menor notícia de la seva existència.
Segurament sense pretendre-ho, els governants maoistes han recreat a gran escala la llegenda de l´home (o més aviat, la dona) invisible multiplicada per catorze milions de fantasmes. Són excessos propis d´un país tan desaforat com per permetre deixar fora del padró a deu, vint o trenta milions de ciutadans amb la seguretat que hi són i ja aniran apareixent. Coses de l´Orient misteriós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema