28 de abril de 2017
28.04.2017
40 Años
40 Años

Més ho sentim uns altres

28.04.2017 | 06:30

Quan l´exhonorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, en evident estat físic degradat, va pronunciar fa uns dies un «sento molt...» a mi em va semblar sincer. I crec que probablement se li va escapar del subconscient. La seva expressió em va fer recordar la d´un altre ex, el que va ser cap de l´Estat espanyol, Joan Carles de Borbó, quan va demanar disculpes després del seu mediàtic accident esdevingut quan havia fet una escapada amorosa i de caça major a l´Àfrica amb una princesa germànica molt influent no solament sobre ell sinó en les relacions comercials exteriors d´algunes grans empreses espa­nyoles. Dos homes vells avui, que van marcar una època, units ara de nou per les seves disculpes davant els seus súbdits.
Tot dos van dir que ho sentien€ però més encara ho sentim uns altres -alguns de nosaltres- sota el seu poder durant molts anys. Deixo de costat el Rei, no sense abans dir que en tots dos casos hi ha una dona, aliena una, la pròpia l´altra, claus en els errors de les seves parelles.
La mare dels fills de Jordi Pujol i Soley -«això és una dona!», cridaven els seus admiradors una nit electoral- ha estat protagonista de moltes més coses de les que es coneixen i ha jugat sempre un rol decisiu en la trajectòria del seu marit. Hi ha un llibre força interesant -Marta Ferrusola. A l´ombra del poder- de la periodista Maribel Juan, publicat l´any 2004, en el qual mostra el gran poder sobre el seu marit i la seva trajectòria, així com el d´ella a nivell social i empresarial. Quina diferència amb la dona de l´anterior president de la Generalitat, Josep Tarradellas!
L´únic protagonisme de l´esposa de ­Tarradellas va ser familiar, marital i maternal, la qual cosa li va fer dir diverses vegades al molt honorable president que darrere de tot gran home -ho deia de si mateix- sol haver-hi una gran dona. Al món actual, la frase no encaixa bé, ni tan sols invertint l´ordre o substituint home per persona -vàlid per a qualsevol sexe- i dona per parella, vàlid igualment per a qualsevol sexe. La visió de Tarradellas sobre la seva dona i les dones en general s´ha d´entendre dins del context de la seva època i de l´entorn en el qual va viure. Avui seria considerat un comportament masclista, però no menys que l´existent en una direcció distinta en la família Pujol i Ferrusola. Tarradellas, tot sigui dit, quan era president virtual en l´exili no es fiava de Jordi Pujol, sobre qui -quan se li preguntava per ell- solia dir en francès un lacònic i abreujat «connais pas», tot un signe de menyspreu.
Al contrari de la manca de protagonisme de l´esposa de Josep Tarradellas, la muller d´en Jordi Pujol i Soley ha estat sempre en primera línia. I ha manat molt a casa seva i fora d´ella. Hi ha milers de fotografies a les hemeroteques on ella era la protagonista. Va arribar a ser proveïdora de la gespa del Nou Camp i subministradora de tot tipus d´arranjaments florals i corones per les principals empreses establertes al país. I, segons s´ha sabut ara, té mentalitat multinacional i comparteix inversions i la propietat d´alguna empresa més enllà de Catalunya i d´Espanya, a l´altre costat dels Pirineus i de l´Atlàntic. Una d´elles porta la paraula «Foundation» que tot i les connotacions aparentment altruistes d´aquesta paraula sembla ser una societat mercantil blanquejadora de diner negre.
He llegit aquests dies articles de veterans periodistes comentant ara com de corrupte va ser aquell «oasi català» del qual ja no es parla. Un d´ells, que va dirigir un diari barceloní, esmentava que els mitjans tot i els rumors que hi havia no van fer investigacions -ni periodisme autèntic, afegeixo jo, inclòs el seu- sobre els negocis dels Pujol, Prenafeta i Alavedra, per citar els més destacats polítics condemnats per delinqüents, al cap de molts anys. La majoria dels directors de diaris privats, que rebien subvencions i publicitat de la Generalitat, no s´atrevien a fer front al totpoderós Jordi Pujol i Soley ni als seus afins. També és cert que, en aquest país, criticar Pujol implicava rebre desqualificacions dels «intel·lectuals» agraïts d´estomac al pujolisme i caure en desgràcia. En puc posar exemples concrets.
Ara, l´envellit i degradat Jordi Pujol i Soley ja no sembla aquell home prepotent que imposava silenci tot dient «no toca» i només diu «sento molt...» en un moment en el qual no tenia al seu costat a la seva fèrria esposa. Però no hem escoltat una frase semblant ni a la seva dona ni a cap dels seus fills, amb el primogènit intentant ocultar uns diners sota sospita.
Jordi Pujol i Soley pot ser que ho senti€ però molt més ho sentim uns altres, perquè ens han robat. A mi mai em va agradar, tret del seu domini d´altres llengües, com també el tenen Mas o Puigdemont. Però tinc coneguts que van ser pujolistes disposats a donar-ho tot per ell que ara pateixen molt, defraudats més i més cada vegada que surt a la llum algun dels delictes econòmics presumptes i reals del clan Pujol i Ferrusola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema