Un pa com unes hòsties és un llibre que no penso llegir, ni que em posin una pistola a la templa. Si me´l regalen el transformaré en flames i cendra, i no per fer una barbacoa, no sigui que els convidats m´agafin una fatal malaltia si les botifarres queden fumades amb les falsedats i martingales que, amb tota probabilitat, conté un llibre escrit per Josep Antoni Duran Lleida. No podria ser d´una altra manera, en consonància amb la trajectòria d´aquest personatge que va tenir la diabòlica perícia de segrestar durant 30 anys un partit polític que va tocar tot el poder que va voler sense tenir votants. Un assoliment inaudit a Catalunya perpetrat per un hàbil xarlatà que ho va aconseguir creant una família d´adeptes que li rendien demonolatria a canvi de càrrecs, feines i diners, mentre ell gaudia d´una vida de poder i d´excessos.
Unió Democràtica va ser una sangonera que durant trenta anys va viure de Convergència, que és qui tenia els vots, mentre que Duran feia creure als seus militants que tenia massa social. Duran va demolir els principis catalanistes de la històrica Unió i el va convertir en una luxosa ETT associada a la dreta espanyola.
Fins a l´últim moment Duran es va creure l´hereu de dret del virregnat català de Pujol, fins que els seus socis se li van tornar independentistes i la coalició va entrar en fissió nuclear. La resta és una història prou coneguda. Es va descobrir el pastel: Unió era pur il·lusionisme. No hi havia res al darrere. El partit va acabar enfonsat amb Duran fent com el capità del Costa Concordia i deixant darrere deutes exorbitants.
I ara encara té la barra de passejar-se pels mitjans de comunicació preveient el futur de Catalunya predicant com un profeta del caos, en lloc d´amagar el cap sota terra... ancorat amb ciment perquè no surti mai més.
