Totes les temporades apareix algun teòric prêt-a-porter que justifica la corrupció com a peatge o portatge, mosques de l´estiu o untuós greixatge que fluïdifica (verb farmacèutic, expectorant) la circulació de béns. Però els problemes que segueix tenint el PP entre la seva pròpia parròquia, «problemes d´imatge», diuen els analistes que no serien capaços d´analitzar ni els granits de la seva cara, demostren que la judicatura encara té molt tall, que l´aigua -del canal d´Isabel II, Madrid, o d´on sigui- ja és més cara que l´electricitat: el butron que van deixar els lladres cal tapar-lo amb diners de la ciutadania en forma d´impostos delirants, llegeixin la factura. I la dreta de tota la vida sense escometre el procés constituent i reconstituent, fundacional, que ens convenci que vosaltres, els d´abans, ja no sou els mateixos.

I com ho pensarem si tots els actuals caps de cartell van ser batejats en braços d´antics padrins (alguns a la presó, altres, a punt d´iniciar la quieta carrera de penat). És el que li passa a Susi Díaz, que ella és neta i diligent i no li va tocar la potinga de l´ERO. La potinga que impera a Andalusia des de les llàgrimes de Boabdil o del cabdill Felipe, vint anys de pau, Expo i peonades barroeres: sense alternança, ni airejat de sentines, ni neteja de baixos. Per això s´entenen tan bé amb Mariano Rajoy, pilot de nàufrags: agafats a la pastera i amb armilla salvavides.

La corrupció també té un component espacial: la venjança de la geografia, que diria Enric Juliana, però això toca un altre dia. La corrupció sistèmica erosiona la llei i les regles de joc, crea inseguretat jurídica i pobresa (per disminució de recursos i perquè sol anar acompanyada de malbaratament i exhibicionisme), fa dubtar de la fiabilitat de les eleccions (corcades per recursos sense control, opacs i desmesurats) i quan és sistèmica, com es va veient, converteix els servidors de l´Estat en escamots de carteristes i senyors de destral, de la destral de fer estelles.