29 de abril de 2017
29.04.2017

Ara, l'oli de palma

29.04.2017 | 06:30

El rebombori que han aixecat les notícies i comentaris sobre l´oli de palma ha posat novament d´actualitat el debat entre alimentació i salut.
La meva opinió no té cap rigor científic, és solament l´experiència personal i la reflexió fruit de dues lectures, Todo está en tu digestión (2016) del doctor Josh Axe i Quién decide lo que comemos (2008) de la periodista anglesa Felicity Lawrence.
Hipòcrates, pare de la medicina (segle V abans de Crist) ja va afirmar que: «tota malaltia comença a l´intestí».
A partir d´aquesta afirmació podem començar a creure que alguna relació hi ha entre l´alimentació i la salut.
Actualment en algunes publicacions de temes de salut es parla de l´intestí permeable, i també l´Aliança promou un programa de salut «l´intestí, el segon cervell». Cito aquests dos casos com a exemple.
L´oli de palma es el greix més consumida en el món i es troba en la major part de productes alimentaris processats i envasats que hi ha a les botigues i supermercats.
La indústria alimentària fa servir l´oli de palma pel seu baix preu i també perquè aporta consistència, untuositat, dona un toc cruixent als aliments processats i també allarga la vida útil del producte i evita que es deteriori.
El consumidor està indefens davant els diferents noms que es donen a l´oli de palma a l´hora d´explicitar-ho en les etiquetes, l´assumpte és marejar la perdiu i anar fent, les grans corporacions de la indústria alimentària, doncs els seu interessos són prioritaris a la salut, al medi ambient, etc.
Serà doncs difícil que aquestes corporacions tirin enrere en detriment dels seus beneficis econòmics. Beneficis que tampoc volen menysprear els governs.
El Govern de Malàisia, país que s´havia independitzat de la Gran Bretanya el 1957, necessitava mantenir una font d´ingressos als camperols per tal de mantenir el seu suport incondicional. Ja els primers anys de independència el Govern va posar en marxa un programa de desenvolupament rural a gran escala, convencent als petits propietaris per formar una gran cooperativa i desbrossar la jungla salvatge per plantar-hi palma (Elaeis guineensis) per produir oli.
El 1970 el país ja disposava de grans volums d´oli per a l´exportació, però l´oli de palma no era prou conegut, i el govern de Malàisia va fundar un institut per la investigació de l´esmentat oli amb l´objectiu de comercialitzar-lo.
Cal pensar o creure que el sistema alimentari, més aviat que tard, experimentarà una transformació. No serà suficient un canvi d´hàbits en la compra, ínfim davant un repte polític de tal magnitud.
Serà necessària una acció col·lectiva més amplia dels consumidors en front a la seva alimentació, vetllant per la seva salut i per fer realitat aquesta transformació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema