29 de abril de 2017
29.04.2017

Cobdícia amb pinça

29.04.2017 | 06:30

Ha acabat la primera ronda de les presidencials franceses i ha desembocat en el lloc per on s´estimben des de fa més de vint anys: en la paràlisi. Talment com Rajoy, que ni guanya, ni perd, ni es mor, ni sopem. Els mercats, que així anomenen la ludopatia, respiren alleujats però l´alleujament durarà menys d´un curs. Seria d´agrair que el president de la CE, Jean-Claude Juncker, no s´expressi: sol fer-ho a la barra dels bars. Després, hi va haver disturbis en deu ciutats franceses, ja se sap que l´èxit, menys que relatiu, de Macron, guanya brillantor amb una mica de coreografia de ràbia i frustració i flics repartint llenya. Un error: com més combats al teu enemic, més fort el fas (Jünger).
Com passa aquí, els socialistes, les seves pantalles electorals, es van esvaint cap al fade-out, no-res, la picadora de carn que subministra aliment al partit anomenat liberal, que a cada estona es diu d´una manera i que de liberal té el mateix que jo de comandant de la Guàrdia Civil ja que ens té vigilats a casa, per la pantalla de l´ordinador i amb els helicòpters de Trànsit, un periscopi que treu el cap entre els testos i neda entre els corals per gentilesa d´Eurodisney. Si Europa vol dir que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres, Europa caurà com una figa pansa picotejada pels ocells. Si la paraula reformes a la boca dels partits que ja estan deixant de ser majoria a tot arreu només és una absolució del canibalisme en l´organització de la producció i el consum, la gent els girarà l´esquena.
Europa pot ser moltes coses, unes menys dolentes que d´altres, però si és una reedició del colonialisme ara practicat sobre els propis connacionals, llavors caurà sola o la gent li donarà, per la porta del darrere, la clau al moro Muza, o sorgirà una pinça entre Mélenchon i Le Pen, ja que no d´una altra manera va ser derrotada la bèstia nazi: primer se la va macerar bé en acer fos i després va venir la pinça amb Stalin d´una banda i Roosevelt de l´altre.
Tenim un problema sí, i es diu cobdícia sense restriccions, que diria un filòsof.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema