29 de abril de 2017
29.04.2017

Penes de Telenotícies

29.04.2017 | 06:30

Fa uns dies es va donar a conèixer la notícia que el Consell General del Poder Judicial havia donat la raó a un alcalde detingut per ­corrupció que reclamava una indemnització pels danys infligits durant el seu arrest a la seva imatge i a la seva esfera d´intimitat. Els mitjans de comunicació li van captar la cara quan dos policies l´acompanyaven emmanillat cap al jutjat d´instrucció número 1 de la localitat valenciana de Sagunt. Els fets es remunten a maig de l´any 2015, quan en l´anomenada «trama del foc» es va iniciar una operació per investigar el suposat cobrament de comissions il·legals mitjançant el tripijoc de contractes públics per a la venda d´helicòpters antiincendis. En ocasió d´aquesta operació, l´exalcalde va ser detingut i, segons sembla, els periodistes van poder fer fotos de l´antic regidor escortat i lligat de mans per la policia.
El raonament de l´òrgan dels jutges es basa en l´existència d´un protocol d´actuació que s´ha de seguir en les detencions i trasllats dels presos i detinguts i que, en aquest cas, no va ser respectat per la Policia judicial, fet que va propiciar que els mitjans de comunicació captessin imatges de l´investigat a l´exterior del Palau de Justícia de Sagunt en tan compromesa situació. Els membres de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) actuaven aquell dia a les ordres del jutjat com a Policia judicial. D´aquí es pot deduir que la responsabilitat de la seva actuació, almenys en part, requeia en el jutge d´instrucció. D´acord amb l´article 520 de la Llei d´enjudiciament criminal «la detenció s´ha de practicar en la forma que menys perjudiqui el detingut en la seva persona, reputació i patrimoni. Els que acordin la mesura i els encarregats de practicar-la, així com dels trasllats ulteriors, han de vetllar pels drets constitucionals a l´honor, intimitat i imatge d´aquells, amb respecte al dret fonamental a la llibertat d´informació».
A més d´això, hi ha instruccions del Ministeri de l´Interior perquè les Forces de Seguretat efectuïn els trasllats de detinguts i presos «proporcionant-los un tracte digne i respectuós amb els drets fonamentals». El Consell considera que, ni el citat article ni les esmentades instruccions, es van observar en aquella ocasió, admetent que ha d´indemnitzar la persona que va cursar la queixa i que demana a l´Estat 40.000 euros per vulnerar els seus drets. Aquí, com en altres casos, s´han de conjugar principis, regles i drets contraposats i difícils de compaginar. El dret a la informació amb el dret a la intimitat, honor i pròpia imatge. La presumpció d´innocència amb la necessària activitat de recerca i persecució de delictes. La imprescindible transparència i informació pública amb la privacitat i les dades reservades. Aquesta amalgama de bases i fonaments (en bona mesura, confrontats) del nostre model constitucional pretenen conviure en harmonia en el mateix ordenament jurídic, tot i ser evident que cap d´ells pot prevaler sobre la resta ni pot proclamar-se com absolut, ja que això suposaria construir un cercle quadrat, és a dir, una figura impossible amb la qual aspira a aconseguir un fi i el seu contrari.
En aquest sentit, des del punt de vista de la llibertat de premsa i del dret a la informació, es podria fixar la línia fronterera entre la comunicació de notícies veraces i de rellevància pública amb la simple difusió de la morbositat i el sensacionalisme. Aquesta mateixa diferenciació ja ha estat acollida pels tribunals. Així, la sentència del Tribunal Suprem 587/2016 de 4 d´octubre parla de «la conveniència i necessitat que la societat sigui informada sobre successos de rellevància», així com de la prevalença del dret a la informació sobre altres, sempre que no existeixi una «extralimitació morbosa» o una recerca i revelació d´aspectes íntims que no guardin relació amb el fet informatiu.
Els nostres tribunals han reconegut també que les imatges poden ser un complement necessari per a la transmissió d´un fet noticiable i, per això, igualment emparables que la lletra impresa. Per exemple, les sentències del Tribunal Suprem 621/2004 d´1 de juliol i del Tribunal Constitucional 72/2007 de 16 d´abril inclouen les fotografies com a part del dret a la informació, prevalent sobre el dret a la pròpia imatge o la intimitat quan resulti així mateix «inqüestionable que la informació que es transmet és veraç i té evident transcendència pública». El problema rau en establir aquesta línia clarament borrosa entre informació i morbo, entre notícia i sensacionalisme, entre dret a informar la població i vulneració de l´honor, la intimitat i la imatge d´un ciutadà. I igualment complex és el repte d´atorgar a les notícies un tractament similar i, al mateix temps, equànime.
Així, en relació amb els fets referits anteriorment, es va donar el mateix protagonisme periodístic a la detenció que a la posterior decisió del jutge de deixar en llibertat sense fiança l´exalcalde? O, si s´escau, tindrà la mateixa repercussió de l´inici del procés que la seva finalització, quan d´aquí a uns anys es dicti la resolució definitiva? Atès que és un assumpte massa complicat i d´una gran envergadura, la resposta de la Justícia es dilatarà en el temps. Com que es tractava d´una xarxa organitzada i amb delictes de blanqueig de capitals, malversació de cabals públics i suborn pel mig, el jutge de Sagunt es va inhibir a favor de l´Audiència Nacional, formant-se una causa que, a hores d´ara, reuneix ja a una trentena d´implicats. Potser aquest assumpte caigui en l´oblit, a diferència del gran enrenou que va suscitar al començament de la investigació, relegant el seguiment i posterior desenllaç a una breu ressenya en pàgines interiors dels diaris. Però, en aquest cas, tampoc s´estaria informant correctament la ciutadania.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema