30 de abril de 2017
30.04.2017
40 Años
40 Años

el dietari

30.04.2017 | 06:30

DIssabte el misteri del xai
En els últims anys, el consum del xai ha caigut un 20%, per motius no massa raonats. Però encara hi ha un misteri més irracional: els pastors gironins ingressen en euros per un xai la mateixa quantitat que l´any 1997 ingressaven en pessetes. Per aclarir el misteri, els pocs pastors que queden demanen a l´autoritat catalana de la competència una estricta investigació. Els pastors gironins sospiten que darrere hi ha la importació d´animals de Nova Zelanda i d´altres destinacions que, un cop aquí, es venen als supermercats sense informar el consumidor de la seva exòtica procedència. Els pastors exigeixen que s´informi al consumidor d´on ve cada tros de carn.
Però el que és intrigant és com es pot vendre a un preu per sota del xai autòcton que resulta que es paga al preu de fa 20 anys? I això després de pagar al xai un llarg viatge en avió o transatlàntic. Si jo vull anar a Nova Zelanda em costa, amb l´avió més barat i amb unes 40 hores de viatge i un parell d´escales, 1.500 euros. En canvi, a un xai li surt gratis venir des de Wellington. O a Nova Zelanda criar un xai és quasi gratuït, o n´hi ha que venen gat per xai.

DIumenge els
més venuts
Els catalans som molt aficionats a fer rànquings sobre previsions de vendes. Ja sigui sobre els llibres més venuts per Sant Jordi, sobre la quantitat de coques venudes per Sant Joan o sobre les flors que comprarem per a les tombes el dia de Tots Sants. Totes són llistes imprecises, a banda d´absurdes. En el cas del rànquing de Sant Jordi, fins i tot és una ensarronada. Els llibres més venuts sempre acaben essent els que, molts dies abans, diuen els mitjans de comunicació que seran els llibres més comprats. Alguns mitjans ho fan per interessos empresarials i altres per mimetisme. I arribat el dia de Sant Jordi, totes les parades i llibreries disposen muntanyes d´aquests llibres que acaben essent els més venuts, en els llocs més privilegiats i indefugibles de la tenda (avui a la Rambla de Girona he hagut de saltar per damunt de gratacels fets amb llibres de Zafón, Bosch i Cercas. Costava veure res més). Així es facilita que la majoria de compradors no hagin de pensar massa. Una autèntica paradoxa comprar un llibre sense pensar.
Les grans companyies també hi contribueixen perquè per Sant Jordi regalen llibres d´aquests predestinats a ser els més venuts ajudant, de forma definitiva, que efectivament acabin essent els més venuts. És el cas d´una gran empresa de serveis que m´ha enviat la darrera novel·la d´un fabricant de best sellers (així no m´estranya que faci best sellers). En deu haver comprat molts perquè abans d´enviar-me la novel·la a mi, la deuen haver regalat a milers de persones importants. He decidit encarregar a un company de feina, a qui anomenem el rei del Wallapop, que la tregui al mercat a canvi d´una comissió. L´ha posat amb l´enunciat: «Novel·la totalment nova sense usar ni llegir...».
Avui, però, he escoltat una dada molt interessant i esperançadora del gremi de llibreters: els llibres més venuts de Sant Jordi no representen ni el 5% de tots els que es venen durant tota la jornada.

DIlluns oracles
del temps
Les prediccions meteorològiques anuncien que aquesta setmana hi haurà pluges i una rotunda baixada de temperatures. És molt probable que a mitja setmana els homes i les dones del temps rebin un allau de crítiques perquè no vindrà la pluja que esperen uns al seu poble i farà menys fred del que han interpretat uns altres a la seva ciutat. Predir és interpretar o pressentir a partir de models de predicció meteorològica que es basen en algoritmes matemàtics impossibles de resoldre amb precisió. I més difícil és quan amb un minut han de descriure tot el temps de Catalunya o de totes les comarques de Girona o en trenta segons el temps a tot Espanya.
Fa uns dies, una geògrafa i meteoròloga, Rosana Rel, m´ensenyava a la seva taula mapes i models. Increïble com ella era capaç de veure moviments de fred, vents i pluges entre tants números, mapes i símbols per a mi tan incomprensibles com el bloc de notes d´un físic. Em fascina aquest ofici d´oracle dels llamps i dels trons. A la Rosana li demanava la previsió per a Portbou. La va encertar de ple: dissabte tapat, diumenge tramuntana, mar mogut... Era un espai molt reduït.
El drama dels homes i de les dones del temps –cada dia elles en són més– són les expectatives que posem els ciutadans en les seves prediccions i, sobretot, la interpretació que em fem. També hi ha vegades que cometen errors aguts. Però si us hi fixeu bé són poc habituals.

DImarts tirania
comercial
A les grans empreses, els departaments comercials es poden acabar convertint en un autèntic maldecap. RENFE és una gran empresa i té departament comercial, que avui ha posat a la venda 25.000 bitllets de l´AVE a 25 euros provocant un daltabaix a la companyia perquè ha caigut i s´ha col·lapsat tot el sistema informàtic de bitllets durant més de 10 hores. No ha funcionat el web, les màquines expenedores, les app, ni el seu propi sistema. En molts trens AVE han hagut de deixar pujar la gent sense mostrar el bitllet. Un caos, vaja. Un treballador de RENFE explica que feia dies que advertien que això passaria. I ha passat! La tirania dels departaments comercials.

DImecres turisme
de qualitat
Si us pensàveu que després de Ryanair seria impossible que el charme de l´aviació civil es deteriorés encara més, anàveu del tot equivocats. Ryanair és la tòmbola de la troposfera però estèticament és suportable, llevat de l´uniforme model flash gordon de les seves hostesses. Però els seus avions estan decorats i pintats amb una certa sobrietat, en comparació amb la filosofia d´ordinarietat que sempre els ha distingit.
Però tot pot ser més vulgar encara. Ara, a Girona, està agafant força l´aerolínia britànica Jet2.com, que té una estètica tan xarona com un taüt amb adhesius. Tots els seus avions són un anunci gegantí de color vermell llampant i gris. Només li falta aprofitar els enlairaments per passar davant les platges arrossegant una pancarta de Nivea. El seu web és una rèplica de la Media Markt, sense el tipus barbut escapat d´un frenopàtic però amb un bàner gegant i intermitent que anuncia summer sale! 25 lliures.
Jet2.com porta viatgers a pes a Girona i a la Costa Brava. En els propers dies, a la rambla i a la plaça de la Catedral, creixerà la densitat de cridaneres noies vestides de sevillanes o de pink ladies i de paios ebris amb gorres amb una cigala de roba cosida al damunt. Comiats de solter.
Apostar pel turisme de qualitat té aquestes coses.

DIjous visió d´api
Els veïns del Barri Vell i de Sant Pere de Galligans de Girona estan preocupadíssims per la proliferació de pisos turístics. L´oferta s´ha doblat en un sol any. Demanen que l´Ajuntament actuï urgentment per regular les llicències abans no sigui massa tard. Temen que els veïns i el comerç tradicional acabin expulsats de casa. M´agradaria equivocar-me però és possible que ja sigui massa tard, sobretot perquè Girona té un govern que ha decidit lliurar la ciutat al comerç i als negocis vinculats al turisme (desconec si és bo o dolent, és la realitat).
Anna Baena, de l´associació cultural Burg de Sant Pere de Galligans, es pregunta quin és el model i el projecte que té el govern sociovergent per al Barri Vell. La pregunta és incompleta. Hauria de ser: quin model de ciutat té? Des del primer ajuntament de la recuperada democràcia, mai Girona havia estat tan orfa de relat. Girona està deixant que siguin les indomables lleis del mercat qui gestionin la ciutat, talment com si la ciutat es governés amb la visió d´un Agent de la Propietat Immobiliària.

DIvendres plantes aromàtiques
Mai he cregut en allò que en una vida s´ha de plantar un arbre i escriure un llibre. Si no s´escrivissin tants llibres prescindibles, com el que podria fer un servidor, no caldrien més arbres per fer pasta de paper. No obstant això, de petit em van fer plantar pins al meu poble. Els arbres petitets i posats dins d´una bossa de plàstic foradada que plantaven els escolars, tard o d´hora acabaven fent malves. Era frustrant per aquells nens anar uns mesos després i veure el seu arbre agonitzant.
Avui a Figueres, per donar la benvinguda a la Santa Creu, han fet una reinterpretació molt interessant al respecte: mig miler d´escolars han plantat 300 plantes aromàtiques al Parc Bosc. Una bona i fragant alternativa al clàssic arbricidi escolar. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema