Diu l´anunci: «Es busca cambrer a Cadaqués que parli francès». Un establiment de Lloret demana professionals «amb nocions de rus». Els cambrers políglotes mostren l´obertura de la restauració als mercats europeus. Jornades maratonianes, sous massa ajustats i poc personal és una constant de la restauració, no només a l´estiu, però que augmenta en aquest període.

Una multitud de negocis familiars rutllen a casa nostra. En competència amb els inversionistes de la construcció que van obrir locals, desviant diners de l´immobiliari. Que ara sembla reactivar-se en un lloguer que s´encareix perillosament. Tenim la gent sorgida de les escoles d´hosteleria, professionals joves i il·lusionats que renoven la cuina tradicional amb un producte de bona qualitat que introdueix la fusió amb cuines com la japonesa o elements de la cuina tailandesa. Amb un menjar que fuig del greix, amb salses lleugeres, reduccions i coccions curtes. S´usen noves tècniques, com la cuina al buit, les coccions a baixa temperatura i noves textures, cruixents, gelatines, espumes. Seguint l´exemple de l´escola d´en Roca i l´Adrià.

En el paper que ens reserva aquesta Europa rica, amb por al futur i tendències xenòfobes latents: els monstres del passat sempre tornen, un cop la memòria recent oblida l´horror de les guerres i els camps de concentració. Ser la Florida del continent, per l´esbarjo i el descans. Envejada pels nòrdics: tenim bon temps, un paisatge interessant i un llegat històric preservat. Llums i ombres d´un sector que està de moda i és punter a Europa.