30 de abril de 2017
30.04.2017

Pregària per les Vocacions

30.04.2017 | 06:30

Avui, com cada IV Diumenge de Pasqua, diumenge del Bon Pastor, l´Església celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions al ministeri presbiteral, a la vida religiosa i al monaquisme. És avui quan les comunitats cristianes intensifiquen més la pregària perquè el Senyor, que continua cridant joves a consagrar-se al servei del Regne, susciti en els nois i en les noies la generositat per acollir la crida que els és proposada.
El monaquisme (que és la forma de vida que conec) ja des dels seus orígens, tant en l´anacoretisme, amb els Pares del Desert, com en la seva dimensió cenobítica, amb Sant Pacomi i sobretot amb Sant Benet, ha sigut (i encara ho és avui en dia) un camí que ha fascinat milers d´homes i de dones. Quan al segle VI Sant Benet va escriure la seva Regla, ens proposà un camí plenament evangèlic, per tal que, identificats amb Crist, avancem en la construcció d´una fraternitat a l´estil de les primeres comunitats cristianes.
A partir dels 30 anys, que és quan aproximadament els «joves» ingressen als monestirs (com he constatat com a mestre de novicis de Montserrat), els candidats al monaquisme anhelen de compartir la seva vida amb un estil nou de viure. Una vida nova i alhora arrelada en la tradició, per tal de donar-se a Déu amb tot el cor, amb tota l´ànima, amb totes les forces.
En una entrevista de desembre de 2014, el Germà Alois Loeser, prior de la comunitat de Taizé, explicava que, enmig d´un món tan individualista, els joves busquen en aquella comunitat una experiència de comunió. És això també el que cerquen els joves que volen ser monjos a Montserrat.
La vida comunitària, malgrat les dificultats innates i els temps canviants, ens ajuda a comprendre l´altre en una «escola del servei del Senyor», mentre avancem per un camí d´alliberament i de fraternitat. Per això la comunitat és aquell espai que permet als candidats a la vida monàstica de fer una experiència de Déu. I és que, enmig de tants individualismes, la comunitat ofereix als qui busquen Déu un camí d´alliberament i de plenitud basat en la pregària, el servei, el treball i l´acolliment d´hostes i de pelegrins.
Per als joves que truquen a la porta del nostre monestir, la vida monàstica és el fruit d´una inquietud que es tradueix en una recerca contínua i que porta, amb aquesta recerca, una transformació de la pròpia vida. Tal i com demanava Sant Benet als joves del seu temps que volien consagrar-se a Déu en la vida monàstica, també avui l´única condició per iniciar el camí monàstic és una autèntica i sincera recerca de Déu. Una recerca que sigui desig i alhora anhel. Un seguiment radical a partir de l´Evangeli de Jesús, com a resposta a l´amor que rebem de Deu. Per això, com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, «el nucli de la Regla i també de la figura del seu autor és la recerca de Déu revelat en Jesucrist». D´aquí que «el qui cerca Déu el cerca perquè Déu li hi ha posat el desig». Per això «no ha de sorprendre gens que Sant Benet faci del desig de cercar Déu la condició essencial per a ser monjo».
Els joves que volen ser monjos busquen també en el monaquisme una experiència de Déu a través de la pregària. Una pregària personal amb Jesús, que ajuda a unificar el cor i també una pregària comunitària, que no només no aïlla el monjo de la realitat, sinó que el manté en comunió amb el nostre món, sobretot amb les persones que pateixen. Per això els monestirs, tant ahir com avui, són espais que, des de la pregària, acullen amb esperança el sofriment i el goig del nostre món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema