Jordi Sànchez Picanyol va ser escollit president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el16 de maig de 2015 per 50 vots dels 75 membres del secretariat.
No obstant, la candidata més votada pels socis va ser l'editora d'origen estatunidenc Liz Castro, amb 5.186 vots, seguida de Rosa Alentorn, amb 5.049; d' Agustí Alcoberro, amb 4.926; i de Jordi Sánchez, amb 4.692.
El successor de Carme Forcadell, amb tan magres resultats, havia estat vinculat a Iniciativa per Catalunya Verds i se'l situa en un corrent independentista que emfatitza la legitimitat de separar-se de l'estat espanyol perquè impedeix a Catalunya assolir un estat de benestar, pau i felicitat. A aquesta visió s'afegeixen els arguments del nacionalisme ètnic que destaca els elements d'identitat com la llengua o la cultura.
Doncs bé, en la V Assemblea General Ordinària de l'ANC, celebrada el passat dissabte 29 d'abril, el president reafirmava el missatge secessionista: «Votarem i ens mobilitzarem quan calgui i el que calgui», i es comprometia que «si cal, dormirem davant del Parlament de Catalunya» per tal que «els nostres representants puguin debatre i aprovar les lleis que ens duguin al referèndum i a la independència».
En efecte, el full de ruta renovat posa l'accent en el referèndum per a la independència tant sí com no. Si es vota sense interferències la pregunta «única i de tipus binari i clara» serà: «Voleu que Catalunya esdevingui una República independent?».
El document no fixa un límit mínim de participació ni tampoc d'aprovació. El resultat seria vàlid, si hi ha una majoria a favor del «Sí».
En cas que no es permeti convocar el referèndum o se suprimeixin o inhabilitin les institucions catalanes, la proclamació efectiva de la independència es produiria «de forma directa des del poder legítim de Catalunya, representat pel Parlament, o l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT), integrada per parlamentaris i càrrecs electes municipals a iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència». És a dir, una DUI exprés.
A més, es reclama «la necessitat d'una unitat d'acció que es tradueixi en un veritable òrgan de coordinació nacional (una taula de partits, entitats i institucions) consolidat, àgil i eficaç, i que també coordini el suport a les nostres institucions».
Qualsevol ciutadà s'hauria de preocupar per aquest misteriós òrgan de coordinació i suport. És un embrió d'un comitè d'autodefensa? Quina estructura tindrà? Amb quins mitjans comptarà? Quines actuacions emprendrà? Són interrogants que mereixen aclariments per part del guardià del procés cap a la independència de Catalunya.
A veure si, d'esquitllentes, s'està organitzant un procés insurreccional que, una vegada endegat, ningú serà capaç d'aturar.
