Quina sorpresa s'ha endut Susana Díaz en adonar-se que Pedro Sánchez li trepitja els talons. Com pot ser? Si ho tinc tot per acabar essent la futura secretària general del PSOE, podria pensar la presidenta andalusa. Si Pedro Sánchez és un cadàver polític apartat fa mesos de la primera línia; si no té cap aparell propagandístic ni mediàtic que li doni suport; si volia recórrer Espanya amb cotxe i ni això va aconseguir; si va haver de buscar finançament a través de crowdfunding per obrir una oficina. Si, si, si i més sis que passen pel cap a la candidata a reina dels socialistes quan ha vist que, malgrat tots els sis, Sánchez ha aconseguit només 5.000 avals menys que ella. La maquinària del PSOE, amagada sota la direcció d'una junta gestora i amb el suport de tots els històrics, ha allargat les primàries tant temps com li ha interessat pensant que Pedro Sánchez ja no estaria en aquell apartat racó del cervell dels militants. Creient que l'operació colpista que el va apartar del poder s'hauria oblidat. L'aparell no va calcular que la cacicada era tan grossa que l'exsecretari general ha acabat caient simpàtic fins i tot a aquells que no l'havien vist mai amb bons ulls. És el que té el meravellós món de la política. Que quan sembla que tots els vents bufen a favor, de sobte es giren incomprensiblement.