El metge de capçalera -també dit de família o d´atenció primària- és un pilar fonamental en l´assistència sanitària. És el primer metge que atén els pacients amb problemes comuns. Fa poc, amb motiu de la mort del que durant molts anys fou el metge de capçalera de la meva família i de tants gironins, Pipe Sànchez Babot, vaig escriure que era una mescla de facultatiu, confident i psicòleg; una persona d´absoluta confiança per al pacient. La directora general de l´Organització Mundial de la Salut, Margaret Chan, ho va explicar molt bé en la inauguració del Congrés Mundial de Metges de Família celebrat el 2013 a Praga: «Els metges de família sempre han sigut la columna vertebral de l´atenció sanitària. Són la pedra angular de la integralitat, l´acompanyament i l´atenció centrada en la persona. Un sistema de salut en el qual l´atenció primària és la columna vertebral i els metges de família són la base, proporciona els millors resultats de salut, al cost més baix i amb la satisfacció més alta de l´usuari. La prevenció és justament la clau». Això tan elemental que va explicar la doctora Chan sembla que ha deixat de ser-ho en la sanitat catalana. Des de fa un mes i mig m´he quedat sense metge de capçalera al meu CAP. El que m´atenia magníficament bé des de feia anys s´ha jubilat. La Conselleria de Salut no ha cobert la vacant i sembla que tampoc té intenció de fer-ho amb la imminent jubilació d´un altre metge del mateix CAP i amb el proper trasllat d´una altra doctora. O sigui, que centenars de pacients ens quedarem orfes de metge. Passa a molts altres CAP. Obviament, no ens quedem sense assistència sanitària. Només faltaria. Un metge substitut cobreix temporalment la vacant, però avui és un, demà un altre i demà passat pot ser un de diferent, amb la qual cosa el metge de capçalera perd dues de les seves funcions bàsiques: la coneixença del pacient i la confiança d´aquest. O sigui, el contrari del que també destacava la doctora Margaret Chan en el citat congrés adreçant-se directament als metges de família: «Teniu la satisfacció de conèixer els vostres pacients al llarg del temps, de les seves vides i veure l´evolució de la seva salut». I amb l´agreujant, com explicava aquest diari diumenge passat, que el 40% dels sanitaris tenen actualment un contracte temporal i, per extensió, els contractes temporals solen portar aparellats un sous precaris, impropis per exercir la medecina. Mentre la sanitat catalana es va deteriorant, encara que els col·lectius professionals callin per temor a enfrontar-se amb el Govern, el conseller Antoni Comín continua enyorant el seu passat de tertulià. Dijous va proclamar en una conferència al Cercle d´Economia que «quan surti el PISA de salut, Catalunya ha de ser a dalt perquè pot ser-hi». L´Arcàdia feliç.
