Quan a l'escriptor i periodista Michael Jordan li desautoritzaren la seva biografia sobre la Verge Maria, la publicà com a Biografia no autoritzada i aleshores es traduí arreu del món (en espanyol el 2002). Ve a tomb, això, perquè la Junta Directiva de la Fundació Randa-L. M. Xirinacs va publicar vuit Consideracions crítiques sobre la meva biografia Xirinacs: el profetisme radical i noviolent publicades al Portal d'informació i opinió de l'Esquerra independentista «Llibertat.cat» i a la secció de política desmarcant-se de la meva obra, totes dues el passat dia 11-IV, la segona amb una fotografia amb els artistes que l'il·lustren, G. Molera i J. Junyent, i que ens havia fet l'editor.

Es queixen de no haver «contrastat» amb ells aspectes de la biografia (llegeixin «censurat») adduint que s'han trobat «el llibre ja publicat, sense cap mena de consens amb els membres de la Fundació», com si els escriptors haguéssim d'escriure per consens o sota control. Sortosament l'esmentat portal em va permetre el dret de rèplica en una resposta provisional que publicaren el 13-IV, on vaig poder defensar-me del que ells en diuen «opinions no fundades» i «tergiversacions» i expressar un cop més la meva pregona amistat amb Xirinacs (deien que qüestionava la seva integritat moral quan afirmo explícitament que no soc cap biògraf neutral «sinó que em poso a favor del biografiat» a p. 27). Sortosament el llibre ha tingut prou bona acollida i fou presentat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, el passat dia 18 d'abril, per l'editor, Ramon Balasch, l'exdiputat David Fernàndez, el primer tinent d'alcalde Jaume Asens, i la M. H. Sra. Carme Forcadell, presidenta del Parlament, amb bon ressò mediàtic.

Abans de seguir val la pena saber que l'abril de l'any 2000 -em sembla que el dia 12 o 13- aquesta vegada amb Lluís M. Xirinacs i amb els poemes de Jaume Chalamanch, editats per E. Fornés, el poeta Enric Casasses i els malaguanyats Isidor Cònsul i Ramon Barnils, vam presentar a la plaça de Sant Jaume barcelonina el llibre Plantem-nos: Temes vius i pendents per al tombant de mil·lenni, que havíem escrit tots dos. Ja portava plantat a la plaça des de l'1 de gener. La malaltia l'en va treure a l'abril, però a partir d'aleshores vam dinar un cop a la setmana tots dos, ja que em venia a buscar a la sortida de la feina. Per això vaig col·laborar amb ell en el programa Fòrum de consens d'Ona Catalana (curs 2000-2001) i en 13 programes de televisió per al grup Estrader-Nadal titulats Els secrets de la Bíblia (2002). El 2003 vaig tenir cura de l'edició del llibre amb articles seus El terror, la pau i el sagrat, que tingué una segona edició el 2009, corregida i augmentada. Tot això amb el vistiplau de la Fundació esmentada, que m'encarregava diverses comeses com ara una xerrada al CIEMEN («Xirinacs a la presó?», 27-X-05), l'esquela mortuòria, els primers homenatges l'11-IX-2007 (Olot i Arc del Triomf de Barcelona), als quals en seguiren d'altres (Església Plural el 12-IV-08 o a la Universitat de Barcelona 8-V-08). Moltes fotografies deixen constància del que dic

Ara, però, en la consideració 5a, em neguen la credibilitat. «Les aportacions personals o d'opinió, que l'autor ha afegit, no poden oferir credibilitat», escriuen. Crec, sincerament, que la meva credibilitat, que poso en joc en els meus llibres i els meus periòdics articles a la premsa, l'hauran de jutjar els lectors. Altrament, resulta paradoxal que, abans i després de la mort de Xirinacs, la Junta em demanés les feines que he esmentat en diferents actes per als quals vaig haver de preparar intervencions. Al punt 2 de l'Acta del Patronat del 25-X-07, el director de la Fundació, aleshores Joan Parés, m'agraeix que em responsabilitzi de la gestió editorial de l'obra de Xirinacs; i en el punt 3 llegeixo que entro en la Fundació com a Patró i demano els Estatuts. Em vaig posar com a objectiu obtenir tot el seu fil vital, ordenant i classificant els seus arxius, cosa que vam fer amb d'altres persones un parell de tardes setmanals aprofitant la meva prejubilació. A més vaig tenir cura de l'edició, introducció i notes del seu Dietari final (novembre 2007), de l'antologia de textos seus amb una mínima biografia al llibre L'esperit batega per Catalunya (abril 2008), i del llibre La Noviolència (abril 2009). Llavors tenia credibilitat i ara no?

Ja es veu que aquí hi ha engany i trampa. El quid de la qüestió rau en un fet que el vell equip de la Fundació (que és l'actual), després de la mort de Xirinacs, el 29-V-08 va dimitir i a partir d'aleshores en prengué les regnes un altre dirigit per Fèlix Simon de la Junta de la qual vaig formar part com a vicepresident (els altres membres eren X. Espar, president; A. Rochet, secretari: J. Via, tresorer). Així almenys ho deia segons sembla una acta del Patronat del 9-VIII-08. Aquest estrany «segons sembla» que escric té la seva explicació; no tinc cap dubte de conservar aquesta acta, com la de la reunió de tot el nou Patronat al Mas Blanc el 24-I-2009 (tots els presents són testimonis), on s'aprovà el pla 2009-2011 que presentà Fèlix Simon. El problema és que desconec si aquestes actes consten al Registre de Fundacions de la Generalitat. A l'abril del 2009, quan les tensions entre el vell equip i el nou es van fer insostenibles i tots els de la nova Junta vam renunciar als nostres càrrecs en pro de la pau, se'ns va dir que l'anterior secretari no havia signat cap acta, ni tan sols la del 29-V-08, segons la qual l'antic equip dimitia, de manera que la nostra existència havia estat tan ingènua com virtual. El sectarisme no podia resultar més flagrant.

Les coses no devien anar gaire bé a la nova Junta perquè van haver de canviar el domicili de la Fundació del carrer Rocafort a la rambla de Badal. Servidor, sense deixar de cotitzar a la Fundació (i sense rebre a canvi cap acta ni convocatòria a cap reunió) se n'havia apartat. Però, això, per a mi, no ha significat mai que deixés de treballar per donar a conèixer la personalitat i l'obra de Xirinacs. A més vaig sofrir una malaltia severa. No vaig tornar a saludar ningú de la Fundació fins a la presentació del llibre Tercera Via l'abril del 2012, si no vaig errat. Quan em vaig restablir una mica i vaig poder anar a rambla Badal a consultar arxius per prosseguir la biografia, vaig deixar clar al president que me'n responsabilitzava i que no deixaria revisar-la, contrastar-la, controlar-la ni censurar-la per ningú. I que si no hi estava d'acord, que m'ho digués des de bon començament, perquè plegava veles. Això no vol dir que no consultés dades amb qui creia convenient, per exemple Fèlix Simon, mossèn Dalmau, amics escolapis, Lluís Planas o el mateix germà d'en Lluís M., Carles Vicenç Xirinachs. Mentrestant vaig seguir promovent Xirinacs -n'he estudiat el seu sistema d'Anàlisi global de la realitat (Globàlium) i seguim fent-ho amb Mestre Colet- i aplegant la seva biografia; en vaig oferir una presentació al Fòrum Català de Teologia de l'Alliberament (23-I-10) i ho vaig seguir fent amb el llibre Xirinacs i l'estafa de la transició (2013), a una xerrada d'»Espai Obert» de «Cristianisme al segle XXI» (8-VI-13), al Fòrum Social Català (2014) i penso continuar, com he demostrat darrerament, intervenint en el guionatge de la producció de Zeba Produccions, Xirinacs, a contracorrent, que oferí TV3 -consta als títols de crèdit-, amb la publicació d' Amic i Amat. Tres homes de Déu en diàleg (2106) i amb aquesta darrera biografia. I perdonin que se m'obligui a intervenir en un debat en legítima defensa.