Al cas Pujol li faltava una pallassada per acabar d'enfonsar els seus protagonistes, i l'ha proporcionat la matriarca de la família, Marta Ferrusola, amb la seva nota en clau per ordenar moviments de capital a la banca andorrana. En aquesta clau, el banquer era el «reverend mossèn», ella era la «mare superiora de la Congregació», els milions (de pessetes) eren «missals», els comptes corrents eren «biblioteques» i el seu fill Jordi era «el capellà de la parròquia». A banda que un no sap si considerar surrealista o infantil aquesta codificació, la frase «Soc la mare superiora» ja ha començat a demostrar el seu poder destructiu, i en demostrarà molt més en els mesos i els anys a venir. Marta Ferrusola no podrà deixar mai més de ser «la mare superiora». La imatge té tanta força que persistirà en la memòria col·lectiva, i cada vegada que es formi en el cervell dels ciutadans invocarà el record de l'escàndol d'evasió fiscal i negocis estranys que embolica tota la família.

Dimarts, Jordi Pujol no va dir l'habitual «bon dia» als periodistes que l'esperaven al carrer. Sempre els saluda, per pura educació, encara que no respongui cap pregunta. Però dimarts no va badar boca entre el portal i el cotxe. Aquest mutisme il·lustra el poder trasbalsador de la frase maleïda, ja que la nota vol dir moltes coses juntes. Que els diners a Andorra existien. Que es movien entre els comptes dels membres de la família. Que Marta Ferrusola tenia un paper actiu en aquests moviments. I que era conscient de la seva il·legalitat, si no és que va escriure el missatge en clau religiosa només per fer broma. Tant se val: la mare dels fills de l'expresident ja està tocada i tacada, amb una taca resistent al lleixiu. A uns els agradarà i a d'altres els farà mal al cor, però és així.

El quiosc es va dividir entre els que convertien la «mare superiora» en la principal notícia del dia, els que ho destacaven moderadament i els que no en deien res de res a la primera pàgina. Això últim només ho feia un dels diaris nacionals, titllat de pro-post-convergent. Els qui insisteixen a defensar la bondat intrínseca de Jordi Pujol no guanyen per a esglais, però tanmateix podrien interpretar la nova revelació d'una manera favorable. En aquesta interpretació, la nota demostraria que era la Marta la que es cuidava de tot el tema dels diners, i el president no estava al cas de res, perquè altra feina tenia amb la política. Qui no es consola és perquè no vol.