Fa temps vaig llegir un article (sento no recordar el seu autor) en què de forma pedagògica s´explicava com els homes, les societats al anar-se civilitzant s´havien anat donant normes, regles, lleis per regular les relacions col·lectives. Així s´havien evitat moltes guerres inútils i sempre devastadores i s´havien format les societats modernes. Perquè entenguin el que explicava pensin en què passa quan s´ha de repartir una herència important sense testament (regla que regeix el repartiment dels béns). Doncs això mateix passa en les societats quan es presenta qualsevol conflicte. Per això les societats s´han donat normes, lleis que regeixen les relacions i permeten convivències que d´altra forma serien difícils per no dir impossibles. Però això que es podria considerar una idea trivial té les seves contrapartides. Perquè això funcioni les lleis han de tenir un consens ampli a la societat, un consens teixit a poc a poc, cuidat i regat diàriament, sempre obert al debat i als canvis necessaris per continuar gaudint del consens social necessari.

És en aquest context que cal situar l´actual situació política catalana i espanyola. El 1978 els actors socials varen buscar el consens i així va néixer la Constitució que tenim, constitució que ha servit perquè hàgim tingut uns anys de convivència com no havia tingut Espanya en molts segles. I per això, em felicito d´haver participat activament en la generació que va impulsar aquell consens. Però això implica que el consens que es va aconseguir és vàlid per sempre, que la Constitució del 78 continua essent vàlida per la societat actual tant catalana com espanyola? Aquesta és, al meu entendre, la pregunta rellevant. Avui hi ha molts catalans independentistes i no independentistes, inclús molts dels que vàrem votar favorablement la Constitució del 78, que no ens sentim a gust amb les regles de joc que regeixen la nostra societat (la desafecció denunciada per l´expresident Montilla). I deixi´m afegir que crec que també hi ha molts espanyols que volen un canvi en les nostres regles bàsiques.

Per tot això, tot i ser un defensor de les lleis, crec tan erroni el plantejament de Rajoy i el seu govern dient que amb l´aplicació pura i dura de la llei actual tot tornarà al seu lloc com les declaracions del President Puigdemont dient que la democràcia espanyola és com la turca o una democràcia devaluada mentre voten declaracions en què es demana que el Parlament incompleixi les lleis vigents i faci declaracions sense sentit que sols devaluen el mateix parlament i, per tant, la democràcia.

Però soc optimista perquè més enllà de les declaracions altisonants dels governs català i espanyol hi ha altres actors polítics. Per exemple, em va alegrar la proposta d´una disposició addicional a la Constitució que Herrero de Miñón acompanyat d´en Roca Junyent va defensar i que pretén resoldre conflictes entre Catalunya i Espanya. També em vaig alegrar quan vaig sentir de boca del president de la gestora socialista en el fòrum polític per elaborar el document marc del congrés socialista, que Espanya necessita un nou consens constitucional o quan sento les declaracions dels dirigents de Podem en el mateix sentit. Aquest és el bon camí i crec que acabarà imposant-se. Per això he de dir que penso que Iceta encerta al publicar un llibre explicant les línies bàsiques de la proposta socialista de reforma de la constitució. Això és, al meu entendre, el que s´hauria d´estar discutint en aquests moments.

Com a federalista em sento identificat amb el camí que assenyalen la proposta d´Herrero de Miñón, el llibre d´Iceta (inclosa la declaració de Granada) o diferents constitucionalistes (López Basaguren, E. Aja, M. Bacigalupo, X. Arbós, etc.). Els recomano que llegeixin, que estudiïn les diferents propostes, que les discuteixin. Sols així entrarem en un període constructiu lluny dels discursos buits de contingut, dels insults grandiloqüents i els fulls de ruta utòpics que només han creat desunió social i una total falta del més necessari que és el diàleg.

I acabo imitant Forges i dient als nostres governants «i no s´oblidin de la desigualtat» que està asfixiant la nostra societat. No s´oblidin de governar, de solucionar els problemes de la gent, de defensar l´estat del benestar, de rescatar els que no troben feina o els que tenint-ne no arriben a final de mes, els oblidats de sempre que avui són masses. El consensos que hem de teixir els han de tenir presents si volen ser realment efectius.