El xaman és un individu a qui s´atorga el poder de modificar la realitat. De la mateixa manera que es pot comunicar amb els ancestres, pot endevinar el futur col·lectiu. Preveure´l i dissenyar-lo, ve a ser el mateix. També guareix, prescriu i salva el grup, mercès el seu guiatge. I tanmateix no s´arriba a xaman d´un dia per l´altre. Cal iniciar-se, entrenar-se. Normalment serà el xaman anterior el qui validarà el successor, tot i que la línia no sempre s´assegura. Apareixen grups amb interessos contraris als imperants, grups que sovint col·loquen el propi xaman al capdavant de la tribu. Se´n diu política.
Jordi Pujol va passar un quart de segle modificant-nos la realitat. Xaman de Catalunya, els seus discursos i accions eren terapèutics. De vegades es mostrava esotèric, guardià dels grans secrets de la Transició. D´altres meravellava la concurrència amb petits trucs que de paraula transformaven el país en un oasi. Iniciat a la presó i en l´antifranquisme de caire bancari, partidari del mecenatge com a forma d´oposició cultural, fins i tot alguns comunistes de l´època clamaven per l´entronització simbòlica de Pujol, el democratacristià. Després, un cop xamanitzat, els retirs espirituals a Queralbs, les visites a Terra Santa i a Montserrat, i la teòrica perícia per esquivar els encanteris d´altres xamans ibèrics, tot plegat el va convertir gairebé en un tòtem.
Entre els kuakiutl (tribu ameríndia del Canadà) s´explica la història de Quesalid. De jove no creia en els bruixots, així que es va fer iniciar, per desemmascarar-los. I va descobrir tot un sistema il·lusori i ritualista, fet de cantúries i d´efectes especials. També va detectar que el bruixot disposava d´una xarxa d´espies (en deien «els somniadors»), una màfia que li deia a cau d´orella quins eren els negociats, les camàndules de les famílies de la tribu. Amb tota aquesta informació, el bruixot passava per omnipotent. Però Quesalid no assoleix l´objectiu: el fet de conèixer la mentida dels bruixots, lluny de servir-li per denunciar-los el converteix en el millor bruixot de tots. El criden per curar un malalt, no s´hi pot negar i, ho fa tan bé, que els vells bruixots li demanen quin és el secret. L´orgull li puja al cap i no els ho confessa, esdevenint el líder.
La diferència entre Pujol i Quesalid no és ni moral ni històrica. Fixem-nos que tot i entreveure la tramoia pujoliana del poder, i malgrat la indignitat del quefer, la seva eficàcia simbòlica continua intacta. Per mal i per bé, congrega. No: la diferència real és que els bruixots kiakiutl no estaven casats amb ferrusoles i no tenien fills reconeguts. Traçant un paral·lelisme amb una frase coneguda, darrera de tot gran xaman hi ha una gran xamana. Conxorxada amb la canilla que va parir, Ferrusola manegava uns trucs i una xarxa mafiosa tan o més eficaços que la del seu marit. I ara els nous quesalids patris, creient que milloren la vella màgia, veurem com no se´n desempallegaran, quan en tastin les bondats. Temps.
