Carme Forcadell repeteix cada dia que al Parlament es pot parlar de tot. Hauria de matisar que es refereix al que l´interessa a ella i als grups que li donen suport. Del cas Santiago Vidal, no se´n pot parlar. El diputat Gabriel Rufián (ERC) escrivia fa uns dies a Twitter: «De camino a Madrid. Comisión Fernández Díaz. Esperemos que el PPSOEC´S no vete nuestra lista de comparecencias. Igual por eso es a puerta cerrada». JxSí i la CUP acaben de vetar al Parlament català totes les compareixences sol·licitades pel cas Vidal. Totes. Els discursos dels governants posen molt d´èmfasi en la transparència, però el conseller responsable d´impulsar-la, Raül Romeva, es nega a fer pública la seva agenda i els viatges que realitza en contra del que diu la llei de transparència aprovada el 2014. Artur Mas va nomenar responsable de Transparència de la Generalitat la jutgessa Núria Bassols, tres mesos després d´haver arxivat la causa contra un alt càrrec de CDC en el cas Adigsa; cas en el qual la majoria d´imputats estan a punt de cantar La traviata per eludir la presó. Parlar de Florentino Pérez i la llotja del Bernabéu com a epicentre dels negocis del BOE és un mantra en la política catalana. Aquesta setmana hem conegut que ACS, l´empresa de Florentino, va liderar l´any passat les adjudicacions d´obra pública de la Generalitat. Mentre Jordi Pujol alliçonava fins la sopa durant anys del que havíem de fer i ser els catalans, i molts milers el van seguir com si fos el Flautista de Hamelín, la seva família feia tot el contrari, com, amb gran precisió, ha explicat aquesta setmana Antoni Puigverd a La Vanguardia. Ho va dir Lluís Llach al nostre Diari l´agost de 2015 amb la sinceritat que es pot permetre aquell que no és un polític professional: «Aparco els principis». Tot plegat, política o farsa?
