No hi ha dubte que la mostra floral Temps de Flors és un esdeveniment exitós que atrau milers de visitants i genera quantiosos beneficis a hotels, restaurants, botigues i altres serveis. La relació de la pedra i la flor, els muntatges dins els recintes, els patis engalanats, l´ambient de festa que es respira, tot plegat conforma un escenari adient per a una Girona que ja fa una colla d´anys va decidir apostar perquè aquesta exposició de primavera fos un dels grans atractius de la ciutat.

Aquesta cara positiva l´acompanya però una creu que sovint passa desapercebuda per al visitant però que afecta directament els veïns que tenen pis i/o plaça de pàrquing en algun dels carrers del Barri Vell situats en el recorregut de la mostra o en la seva àrea d´influència. Accedir a l´habitatge, treure el cotxe del garatge, fer allò que habitualment fan cada dia de l´any s´esdevé una tasca gairebé impossible durant l´exposició de flors.

Alguns d´aquests soferts habitants, cansats i fastiguejats que grups de turistes colpegin el seu cotxe quan intenten accedir al seu aparcament, enguany han optat per anar-se´n ben lluny de la ciutat almenys durant els dos caps de setmana, que és quan la ciutat acull les grans onades de forasters que ens visiten.

Segurament és un peatge que s´ha de pagar per l´èxit d´aital convocatòria, però tanmateix el problema de la convivència confrontada amb la realitat de la gent que accepta resignadament l´opció d´allunyar-se de la ciutat per no patir l´embús humà és quelcom que hauria de fer reflexionar els responsables municipals que vetllen o, haurien de vetllar, per planificar la Girona turística del futur.

Queden molt lluny en el temps aquell maig del 1954 en què la Secció Femenina de Falange va decidir organitzar un concurs-exposició de flors al Saló de Descans del Teatre Municipal, una activitat de la qual el cronista Carles de Bolòs va augurar l´èxit: «Creemos puede afirmarse sin exagerar -va dir en el seu article - que allí se creó un clima con virtud bastante para animar, encauzar y hacer prosperar esa afición innata e instintiva a las flores que es patrimonio de los más, desembocando en un anhelo de superación que a no dudar en años subsiguientes echará también sus flores».

Un article profètic ja que sis anys més tard, a les pàgines del setmanari Destino, Marià Oliver reconeixia que la competició floral primaveral ja tenia carta de naturalesa amb una evolució «siempre en franca elevación cualitativa culminando en esta manifestación actual difícil de superar». Però és evident que es va superar any rere any i del romànic de Sant Pere de Galligants es va passar al gòtic de Sant Domènec i d´aquest a l´expansió per diversos indrets de la ciutat antiga, l´obertura de patis privats i la descoberta de nous espais com els jardins de la caserna d´Alemanys, el recinte de Torre Gironella, el soterrani de la Catedral o la carbonera, en una progressió constant que amb el temps ha permès no només eixamplar les costures de la mateixa exposició sinó millorar la ciutat recuperant per a l´ús públic racons que romanien inutilitzats i sovint ocults a les mirades dels mateixos ciutadans.

L´any 1972 s´estrenava la pel·lícula El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas, una de les escasses incursions en la direcció de Paul Newman, amb la que llavors era la seva dona, Joanne Woodward, com a principal protagonista. Era la història d´una família deprimida i depressiva però també una metàfora sobre l´afectació dels raigs sobre qualsevol cèl·lula viva fins aconseguir canviar-li el seu ADN. Esperem que els raigs emanats del turisme massiu que es fan presents durant Temps de Flors no arribin a modificar comportaments ciutadans i, per tant, sigui possible la convivència harmoniosa de les flors amb la vida diària dels veïns. Aquests dies poden ser la prova de nou de l´estiu que ens espera!