Per molt que l´Ajuntament de Girona vulgui mirar cap a una altra banda, el debat sobre els pisos turístics no es pot obviar. Ho clamen les pancartes exhibides a les façanes de Sant Pere de Galligants, ho clama l´oposició, ho clama la seixantena de veïns que van assistir fa unes setmanes a la reunió per parlar d´aquest tema.

Entenc el que diu l´Associació Turística d´Apartaments (ATA): que porten un turisme de qualitat, que genera riquesa a la ciutat i no comporta problemes de convivència. I hi estic d´acord. Però les queixes no van en aquest sentit: es tracta d´una qüestió de model.

I en el model és l´Ajuntament qui s´ha de pronunciar. Per molt que la Generalitat pugui posar multes als pisos il·legals, o per molt que l´ATA s´esforci a garantir uns estàndards, la ciutat ha de decidir què vol ser de gran. I fer-ho amb arguments. El consistori assenyala que s´està fent el Pla Estratègic de Turisme de Girona, però quant trigarà a estar acabat? I què passarà mentrestant? No es pot planificar un creixement sostingut d´aquest tipus d´allotjaments? Està clar que els apartaments turístics són un sector important que aporta beneficis a la ciutat però, com tot, cal una planificació per garantir que no se´n vagi de les mans. No n´hi ha prou de demanar a l´oposició que no faci demagògia.