Una recerca sobre els anys de la Guerra Civil a Girona em va conduir fa unes setmanes a alguns acords de 1937 i 1938 de l´Ajuntament que afectaven el Girona FC. Naturalment no hi ha cap paral·lelisme amb aquella dramàtica situació, però en canvi em va cridar l´atenció un fet que representa una clara continuitat històrica: la constant i permanent implicació de l´Ajuntament en el desplegament del futbol i de les seves infraestructures a Girona. No només això, sinó que vaig voler repassar immediatament els treballs, plens de dades interessants, de Jaume Curbet i Boj sobre el futbol a Girona. Primer per refrescar la memòria i segon per poder subratllar que malgrat l´alteració de la vida ciutadana, de la convivència, i la constant incorporació a files de jugadors dels equips de futbol de Girona cada cop més joves, el futbol va mantenir la seva activitat, va seguir despertant passions, entre afeccionats i entre directius, i va ser un motiu de lleure i d´oci en els dies de partit en el camí, passeig plaent, pel carrer del Carme, des del centre històric de la ciutat fins a les noves instal·lacions del barri de Vista Alegre.

Després dels inicis històrics a la Devesa el dia 29 de juny de 1922 es va inaugurar el nou camp de futbol de Vista Alegre, on jugaria primer la Unión Deportiva Gerona i més tard el Girona FC, continuador de la Unió des del dia 25 de juliol de 1930. Els ­terrenys eren propietat de la família Almeda i l´acord que s´havia pres era d´establir «un cens anual de 6.000 pessetes que havia de rebre el propietari senyor Almeda. Poc temps després, de comú acord, es convertí aquesta quantitat en un arrendament normal i corrent.

Poc abans de la guerra del 1936 hi va haver la possibilitat de fer un crèdit de 100.000 pessetes amb la Caixa de Pensions, que l´Ajuntament de Girona -que presidia Francesc Tomàs- es comprometia a liquidar en 20 anys.

De no haver esclatat la guerra el Girona FC s´hauria trobat amb un camp de futbol propi, absolutament gratis».

Així explica el canvi i la naturalesa del canvi de la Devesa a Vista Alegre l´enyorat i estimat Jaume Curbet i Boj en la seva Història del futbol a Girona, primera part 1904-1957 (Girona, Ajuntament, 1992, p. 61)

Més avançada la guerra en el marc de l´acord de 24 de novembre de 1936 de municipalització del sòl i de l´habitatge la condició dels terrenys del camp de futbol del Girona FC degué canviar i els acords de lloguer que hem explicat més amunt, citant Jaume Curbet, es convertirien en un sòl municipalitzat i estimularien la voluntat de l´Ajuntament d´intervenir en la gestió del camp des d´aquesta nova condició de terreny municipalitzat. Des d´aquesta nova perspectiva la Comissió de Govern de l´Ajuntament de Girona el dia 7 d´abril de 1938, en plena guerra civil, va prendre el següent acord: «A proposta de la Comissió de Finances s´acorda mantenir i ratificar l´acord de concessió de subvenció de 6.000 pessetes anuals a l´entitat esportiva ´Girona FC´ amb efectivitat a partir del dia 1 de gener d´enguany. La subvenció serà invertida amb subjecció a la inspecció tècnica de l´arquitecte municipal en la construcció de tribunes i demés obres d´ampliació i millora projectades per l´Ajuntament en el camp d´esports d´aquella associació, essent les despeses de conservació així com la retribució del personal al servei de la societat a càrrec de la mateixa. La Secció o oficina d´obres municipal valoritzarà els terrenys o solar que ocupa el camp d´esports expressat i la totalitat de les obres d´edificació que en el successiu s´hi realitzin, a tots els efectes que calguin».

La subvenció que inicialment podem imaginar que es destinava a cobrir les despeses del lloguer (la coincidència total de la quantitat així ho fa pensar) passava a tenir unes altres finalitats.

L´esmentada valorització s´acordaria uns mesos més tard per la Comissió de Govern de 13 d´octubre de 1938 amb un valor de 40.000 pessetes pels 513.145 pams quadrats del terreny que ocupava el camp de futbol. En plena guerra civil l´Ajuntament s´ocupava del Girona FC i contribuïa econòmicament al seu arrelament.

Han passat més de vuitanta anys. Aquell moment queda lluny i ara el Girona FC i la ciutat de Girona viuen una nova i excepcional situació històrica. L´equip té més possibilitats que mai de pujar a Primera Divisió. I he de confessar que em fa autèntica il·lusió poder veure i viure com els meus fills i els meus nets, i molts gironins i gironines, participen ara d´una eufòria que jo no he viscut encara mai en els seixanta-nou anys que tinc. Som molts que esperem aquest moment.

Ara el camp és des de fa temps, i després de moltes vicissituds, de propietat municipal. En alguns moments es va viure com una autèntica salvació, en d´altres s´ha viscut com un fre i com un impediment. Estic convençut que ara es viurà com una oportunitat i tots, club i ciutat, Girona FC i Ajuntament, jugadors, directius i afició, participaran d´un projecte comú per fer tot el que calgui per tal d´assegurar que el pas del Girona FC per la Primera Divisió no sigui un miratge fugaç sinó un projecte sòlid. Serà el moment de mirar endavant i serà també el moment de mostrar-se generós mirant endarrere agraint la contribució decisiva d´algunes persones a la realitat que estem vivint en aquests moments, i ambiciós, mirant endavant pensant en el futur de la ciutat i del club.