i Occident es debat entre posar límit als mercats oberts i preservar (amb més voluntat que recursos) un Estat del Benestar ja menys generós que abans de la Gran Recessió, les autoritats xineses prossegueixen amb el projecte per consolidar la seva hegemonia durant aquest segle: la nova Ruta de la Seda.
Llançada al setembre de 2013 pel president xinès, Xi Jinping, la intenció és implementar una inversió monumental en infraestructures, al llarg de 60 països, de manera que segueixi expandint-se la seva economia (ja una mica saturada, a nivell intern) i puguin penetrar els productes xinesos al llarg de vies de transport estratègiques.
Especialment, dues: l'euroasiàtica, per terra, que busca connectar-se amb Europa a través de Moscou, pel nord, i de Turquia i Grècia, pel Sud (el port atenès del Pireu ja és de capital xinès) i, per mar, travessant tot el sud-est asiàtic, amb rutes de transport a Àfrica i Europa, via el mar Mediterrani. Alguns d'aquests projectes ja estan en marxa, com: un corredor Xina-Pakistan; un port a Colombo, la capital de Sri Lanka; trens panasiàtics, que connectaran la Xina amb Laos i Vietnam... o la construcció, a Djibouti, de la primera base militar a l'exterior (amb capacitat per a 10.000 soldats), amb l'objectiu de controlar les accions dels pirates a la banya d'Àfrica.
De moment, Occident es limita a treure partit d'aquests projectes (diferents països de la UE busquen obtenir contractes per a les seves empreses) o a implorar inversions del gegant asiàtic (com en les nacions de l'Est), davant la incapacitat de liderar res semblant. Mentrestant, uns EUA replegats i creixentment endeutats (més que abans de la crisi) només poden respondre amb desconfiança al formidable desplegament anunciat des d'Orient.
