Que les exageracions retòriques no ens emboirin la percepció de la realitat. S´ha repetit fins a la sacietat que la majoria independentista formada per Junts pel Sí i la CUP modifica el reglament del Parlament de Catalunya per poder aprovar les lleis de desconnexió «sense debat parlamentari». És una exageració. El correcte seria explicar que la reforma ha de permetre aprovar les lleis «sense el tràmit del debat en comissió», un tràmit que comporta un cert debat però amb poca transcendència a l´opinió pública. En allò que es fixen els mitjans i (alguns) ciutadans és en el debat que es desenvolupa en el ple de la cambra, i aquest continuarà existint després de la qüestionada reforma. Hi haurà debat encara que les lleis de desconnexió arribin al ple sense passar per comissió, i s´hi reproduiran els arguments que els dies i setmanes anteriors hauran inundat tots els espais socials de discussió política, des de les tertúlies radiofòniques fins als cara a cara televisius, passant per les tribunes als diaris i els dinars de cunyats, entranyables diumenges d´arròs amb procés.

Hi haurà debat encara que la llei se substanciï en tràmit de «lectura única», que és un tràmit accelerat que fins ara només podia adoptar-se a iniciativa del govern, i ara ho podrà ser dels grups parlamentaris. Però perquè es faci d´aquesta manera, el mateix ple ho haurà d´aprovar, i per tant començarem la tramitació amb un debat sobre la forma de debatre. Després s´entrarà en la llei pròpiament dita, a la qual es podran presentar esmenes a la totalitat.

La principal diferència amb una tramitació ordinària és que l´accelerada no facilita la introducció d´esmenes parcials. Qui vulgui canviar-ne mitja coma ha de presentar una esmena a la totalitat amb el text alternatiu complet, que serà debatut al seu torn. Si totes les esmenes es refusen, encara queda el debat final abans de la votació.

Naturalment, un tràmit ordinari dona més joc. Hi ha un primer debat de totalitat, després el de comissió, i el debat final previ a la votació. Justament per això hi ha grups contraris que la llei de desconnexió vagi per la via ràpida. Però aquests mateixos grups han estat d´acord a proposar, debatre i votar una resolució d´un dia per l´altre: la resolució que demana al Govern que faci el paper d´acusació contra Convergència en el cas del Palau de la Música. Una resolució amb més quantitat d´efectisme polític que d´efectivitat jurídica.