La polèmica que ha envoltat el tema de la futura ubicació del nou hospital Trueta ha posat les coses ben fàcils al conseller del ram, Antoni Comín, que, com a bon polític del govern dels millors, tindrà la temptació de deixar que la cosa es podreixi per tal que el temps posi la pàtina necessària de l´oblit amb l´argument de no voler prendre partit ni per un costat ni per l´altre en aquesta absurda disputa per aconseguir els beneficis de l´IBI. Perquè, ben mirat, no veig que s´estigui parlant seriosament de la millor atenció als pacients, sinó que fa l´efecte que la baralla pel nou equipament sigui pel vil metall, és a dir, per ingressar el substanciós impost a les arques municipals.
Fem una mica de memòria. Davant la realitat que cal un nou establiment hospitalari que substitueixi l´actual Trueta i una vegada acceptada aquesta realitat per part de l´administració, han començat el balls de bastons per ubicar el nou hospital en un terme municipal.
Tres ajuntaments se´l disputen. Sarrià de Ter, on l´alcalde, Roger Torrent, ha manifestat que seria lògic que es fes al seu terme per qüestions de veïnatge de terrenys i per un vell compromís de fer-hi allí el campus universitari. A l´altra punta, els partits representats a l´Ajuntament de Salt batallen perquè el nou hospital es faci als terrenys que hi ha just davant l´actual Parc Hospitalari Martí i Julià, tot i que en aquest cas l´alcalde, Jordi Viñas, no ha volgut entrar directament en la disputa i ha suggerit que siguin els criteris tècnics i de funcionalitat els que prevalguin a l´hora d´adoptar qualsevol decisió, ja que «és evident -va dir- que l´hospital haurà de donar servei tant als saltencs com als gironins i d´altres poblacions de les nostres comarques». Per la seva banda, l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, veient que hi havia perill que el Trueta s´allunyés del terme, s´ha afanyat a cercar uns terrenys i els ha trobat en la zona de Domeny. Són privats i segurament seran més cars, però en aquesta aposta ja ha obtingut l´aval del PDeCAT, avui governant en minoria a l´Ajuntament de la ciutat.
En paral·lel s´han produït moviments diversos de la societat civil en un sentit o en un altre. Així, per exemple, el sindicat d´Infermeres i la federació de Sanitat de CCOO també s´han posicionat a favor de les tesis gironines, mentre que el doctor Ramon Brugada, cap dels serveis de Cardiologia, es decanta perquè el projecte del nou hospital vagi a Salt. La UGT, per la seva banda, s´ha pronunciat en el sentit que és més important poder assegurar una bona gestió i no tant els terrenys concrets on s´ubicarà la instal·lació.
La meva impressió és que els enfrontaments polítics allunyen la inversió del nou Trueta. En un acte recent del Col·legi de Metges, l´alcaldessa Marta Madrenas va dir que és important que «anem tots plegats», però la realitat és que cadascú va a la seva i això retardarà sine die el necessari acord. El fet que s´hagin destinat recursos per ampliar i millorar les atencions a urgències i la manca d´un projecte seriós que vagi més enllà de les paraules em fa pensar que el nou hospital es quedarà en una difuminada promesa electoral de cara a les properes eleccions. L´àrea urbana de Girona ha demostrat ser una quimera, un bluf que tan sols serveix per omplir alguns paràgrafs dels programes dels partits però que a l´hora de la veritat tothom s´ho passa pel forro i escombra cap a casa. Podem dir adéu a tota esperança raonable de tenir el nou Trueta ja sigui a Domeny, a Sarrià o a Salt, perquè a l´administració ja li va bé aquesta picabaralla que no resol el problema de fons.
No sé perquè, però tot això m´ha fet pensar en la pel·lícula Good Bye Lenin de Wolfang Becker amb el catalanoalemany Daniel Brühl de protagonista. Allí amaguen a la mare la realitat de la caiguda del mur de Berlín el 1989, i la caiguda del règim soviètic. Aquí, què ens amaguen?
