Flors a Girona
Joan Pi i Ventós girona
El Barri Vell de Girona / té la solera del temps. / Cases nobles amb escales, / Arcs de voltes, monuments / de bellesa ben plaent.
Serveixi aquesta constatació de versos octosíl·labs per donar testimoni d´una realitat tangible. La Girona monumental és bellíssima. La qüestió és que cada any es fa un reclam entorn del ja molt conegut Temps de Flors a Girona.
Aquest any, s´han sentit comentaris crítics de visitants i gironins, que trobaven a faltar flors en el marc d´una Girona amb l´encís d´un bonic «color floral». No es pot negar que n´hi ha hagut, de flors. Moltes d´elles amagades dins de racons emblemàtics. No és criticable que a la bellesa monumental s´hi afegeixi la que aporten les flors, molt més que el d´ampolles de plàstic ben decorades o el de plafons, emplenant les escales de la Catedral. Els carrers, molts d´ells, no aportaven el color necessari per sorprendre els milers de visitants que emplenaven Girona, tot i cercant flors. Els dissenys d´escultura constructiva poden ser un acompanyament necessari, malgrat que la «imprescindibilitat» l´han de donar les flors al carrer. I si plou? Cal deixar que l´aigua caigui, i així alguna de les curoses persones que havien posat, en algun racó i a l´aire lliure, «flors naturals arrelades» es poguessin estalviar de regar-les.
El debat sobre la conveniència de veure´n pels carrers ha estat generalitzat. Cal procurar que tothom se senti identificat en el marc magnífic de Girona de sempre, però amb el signe diferent i ornamental de les flors. Tots, gironins i visitants, gaudirem, sense cap dubte, d´unes noves «visions de color» en el proper i desitjat Temps de Flors.
Àcars vermells
Òscar Martínez GIRONA
n Estan per tot arreu. Surto a la terrasa, els veig. Vaig a la feina, me´n trobo. Espero l´autobús, hi són (uns 5 per pam quadrat). No són formigues, googlejant trobo que tenen més de 60 noms vulgars, són àcars vermells o aranyes roges comunes. Són diminuts i estan per tot arreu. Per experiència creia que no entraven a les cases, però cercant per la xarxa trobo que sí que entren, a vegades. Sempre me´ls he trobat amb temperatures de més de 20 graus, mai a l´hivern. Això succeeix per tot arreu a Girona. Per internet trobo que no són perillosos però algú diu que es poden alimentar de sang, ara apareix algún dubte més, ja l´hem liada! Trobo a faltar un pèl d´informació oficial, ja no municipal (que es podria trobar elegant) sinó de més amunt, ja que estan per bona part del país, i sinó googlegeu. Nom científic: Tetranychus urticae.
Vergonyós espectacle
Jaime Serrano de Quintana President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal
La Proposició no de Llei presentada pel PSOE i aprovada el passat dia 11 de maig (data casualment coincident amb la crema d´esglésies i convents de 1931) amb el vot d´altres grups i l´abstenció del PP sobre l´exhumació de les despulles del qui va ser cap de l´Estat espanyol Francisco Franco Bahamonde i del fundador de Falange Española José Antonio Primo de Rivera, ens ha omplert no només d´indignació, sinó també de rubor.
No sabem realment què és pitjor, si el sectarisme mesquí del Partit Socialista, per allò de mantenir la seva idiosincràsia de partit d´esquerres, especialment en aquest període de primàries internes, o bé l´actitud covarda del partit del govern, pretenent inútilment no ser vistos per alguns com a feixistes, submergint-se en conseqüència en l´onada macroniana. Sigui com sigui, l´esmentada votació no deixa de ser «un brindis al sol». En primer lloc perquè el govern no hi està vinculat, i en segon lloc, per la seva inexecutabilitat, atès que vulnera el que prescriu l´article I de l´Acord sobre afers jurídics, signat pel Govern Espanyol i la Santa Seu el 3 de gener de 1979, així com l´Acord sobre ensenyança i afers culturals, signat en idèntica data. Acords que tenen caire de Tractat Internacional i, en conseqüència, en consonància amb l´article 10. 2 del nostre màxim text legal, rang constitucional. En conclusió: Demagògia oportunista i manca d´altura de mires.
Temps de Flors
DOLORS MOSCOSO GIRONA
He llegit unes quantes crítiques que aquest any hi ha poques flors naturals a Girona i no hi estic d´acord. A la gent que es queixa li preguntaria si han anat a veure l´església de Sant Martí, els soterranis de la Catedral i el Claustre, els Banys Àrabs, els voltants de Sant Fèlix, el monestir de Sant Pere de Galligans, els Jardins dels Alemanys, la capella de Sant Cristòfor, alguns patis de cases particulars i, per manca de temps, m´hauré deixat alguns llocs.
Les persones de certa edat o poc aficionats a caminar es perden espais, que si hi anessin veurien moltes flors i quedarien contents. Vull felicitar l´organització que m´ha fet caminar, pujar i baixar escales per veure muntatges que m´han agradat. Per acabar, vull fer una crítica: que vaig veure deixalles al riu del Pont de Pedra i en alguns carrers.
Ciberatac a Telefònica
aleix serrat casadellà llagostera
Vinc a parlar del recent ciberatac arreu del món. Bé, m´enfocaré en com l´empresa de Telefónica va sobrevalorar la seva seguretat. L´atac, enviat des de la Xina, segons els experts,va afectar moltes empreses però sobretot Telefónica, ja que aquest malware enviat per correu encriptava les dades de l´ordinador i llavors demanava 300 euros en bitcoins i Telefónica no li va donar importància pensant que era una broma i confiant en el seu cap de ciberseguretat, Chema Alonso, que va presumint molt que és el millor d´Espanya i llavors un simple malware enviat per correu i que aprofita una vulnerabilitat de Windows quasi li costa el seu lloc de treball. Crec que aquest cop hauran après la lliçó de no menysprear les coses i que mai passa res fins que passa.
