Quan Mas va escollir Puigdemont per substituir-lo, jo, que conec el president gironí, sabia que no s´equivocava si volia fer arribar el procés fins al final. Ara molts parlen d´Esquerra, de la CUP€ Ningú d´ells és més independentista, i des de sempre, que Carles Puigdemont. En efecte, vaig conéixer el president el mateix dia que Barcelona va ser escollida seu olímpica, l´any 1987. I mai ha enganyat ningú. Després vaig formar part de l´equip reduït que va triar en Carles quan la candidatura de Mascort a l´Ajuntament de Girona no va reeixir. I entre els seus atributs polítics ja figurava el seu independentisme com a senyal d´identitat, malgrat que en aquella elecció només es va qüestionar si un noi d´Amer podia ser alcalde de Girona. Algú va dir en aquelles reunions de matinada que Amer ja havia tingut un alcalde de Barcelona, Porcioles, i es va acabar la pueril discrepància. Els nostres escassos contactes sempre han estat presidits per la cordialitat i el considero una persona afable.
Ara bé, Mas el necessitava perquè quan es produís el xoc de trens amb la legalitat espanyola calia una persona que ni de reüll dubtés. Calia un patriota o un kamikaze€ El temps dirà. Ningú com ell per anar més enllà del possibilisme. En resum, tota l´astúcia pregonada d´en Mas només va consistir a triar un bon maquinista. I el va trobar.
Sembla ser que el tren des de Catalunya ja s´ha posat en marxa. Des de Madrid, Rajoy, a corre-cuita prepara un by-pass de la via per arribar a Barcelona en un altre tren conduït per Soraya i com a bon gallec dir allò de «veure-les venir, deixar-les passar i si se´t pixen, dir que plou». Mentrestant, Puigdemont, el nostre Buster Keaton, continuarà com el nou «Maquinista de la General» tot demanant més fusta als germans Marx del far west per arribar a xocar contra ningú i trobar-se amb el fantasma de Richard Wagner per protagonitzar una nova versió de l´Holandès Errant.
Tot molt teatral i pel·liculer si no fos que molts esperem amb l´ai al cor el desenllaç.
