Fem una mica de memòria per recordar on érem fa uns anys: el president era d´un partit de dretes, investigat per corrupció; s´intentava aconseguir, infructuosament, que Espanya acceptés la celebració d´un referèndum; absolutament cap govern del món donava suport a la independència catalana, malgrat tots els intents; el govern ens deia que votaríem tant sí com no; algunes veus reclamaven la DUI, per més que tothom sapigués que no serviria de res; es va fer un pseudoreferèndum de fireta; aviat seríem independents.

Mirem on som ara. El president és del mateix partit de dretes, investigat per corrupció; s´intenta aconseguir, infructuosament, que Espanya accepti la celebració d´un referèndum; absolutament cap govern del món dona suport a la independència catalana, malgrat tots els intents; el govern ens diu que votarem tant sí com no; algunes veus reclamen la DUI, per més que tothom sàpiga que no serviria de res; farem un psudoreferèndum de fireta; aviat serem independents.

Sí, és cert que alguna diferència hi ha. Alguns pros i contres que abans no hi eren. En contra, les cada cop més clares proves i imputacions al partit que ens governa, que segons tots els indicis -aviat sentències- era més una màquina de fer bitllets a canvi de favors, que res més. Poca cosa, ho reconec, comparat amb els pros que s´han anat acumulant: una foto amb en Carter que ningú no ha vist, una llei de desconnexió que ha vist la mateixa gent i una tarda en què el president va assistir al miracle de veure créixer el blat i ho va escriure a Twitter. Tres fites que ens han de mantenir ferms en l´esperança.

Mentrestant, l´únic fet incontestable és que segons les enquestes -i parlo de les que encar­rega el mateix govern català-, cada vegada hi ha menys catalans partidaris de la independència. De debò, però de debò, no creuen que alguna cosa estan fent malament?