A bones hores exigeix l´Ajuntament de Salt a la Generalitat que instal·li aire condicionat a les escoles del poble construïdes amb barracons. La queixa s´expressava oficialment fa dos dies: «Salt reclama a Ensenyament que posi aire condicionat als barracons», titulava la Laura Fanals a la pàgina 4 de l´edició de dijous de Diari de Girona. I explicava que l´alcalde, Jordi Viñas, s´havia reunit amb el delegat d´Ensenyament, Josep Polanco, per recordar-li que «Salt ha de ser una prioritat». Desconeixem on va tenir lloc la trobada, tant li fa; hauria estat bé fer-la en alguna aula de l´escola les Arrels, o del Gegant del Rec, a 35 o a 40 graus, per allò de conèixer el terreny, de saber quin pa s´hi dona. Hauria durat dos minuts. En aquestes escoles hi estudien nens de 3 fins a 12 anys. I hi ensenyen mestres. Els uns, sobretot, i els altres, també, es mereixen molt més d´allò que els governants semblen disposats a donar-los. Si Salt «ha de ser una prioritat» no es pot anar pel món reclamant solucions quan el problema ja és irresoluble. Els barracons fa molts estius que hi són i ningú, ni Ensenyament, per descomptat, ni l´Ajuntament, ha mogut un dit per prevenir onades de calor com la que fa dies que ens fa la vida impossible. Els nens s´adapten a tot, també a l´infern, i els mestres són superherois amb prou superpoders per plantar cara a quasevol inclemència meteorològica. Dimecres que ve s´acaba el curs i el problema de l´aire condicionat quedarà desat en algun calaix del despatx d´alcaldia (amb aire condicionat) i en alguna altre del superedifici de Santa Caterina (amb aire condicionat) fins la propera onada de calor. El congelaran; en això són uns autèntics professionals. La climatització (inexistent) dels barracons és una prova del nou més de la (in)sensibilitat que demostren els governs de l´estat independent en forma de república en potència i del poble més idiosincràtic. Fa la sensació que l´educació pública és de tot menys una «prioritat». L´excusa de la crisi ja no se l´empassa ningú; la de Madrid només se la creuen ells. Ens cal aire fresc; ara més que mai.