Si no ho he entès malament, hi ha convocat un referèndum no pactat amb el Govern espanyol, que compta amb el suport de grups parlamentaris que sumen un 47% dels vots en les darreres eleccions (ni tan sols la majoria dels catalans en general), en el qual participaran només els partidaris d´una de les opcions que es posen a votació, on els apoderats seran també d´una sola de les opcions, on l´organització estarà al càrrec de «voluntaris» d´una ideologia concreta i no de funcionaris, que no s´espera que sigui reconegut per cap govern europeu, que ha sigut desautoritzat per la comissió de Venècia (a instàncies del Govern català!), que ha de servir per validar una llei de desconnexió redactada d´esquena als ciutadans i als seus representants i, en fi, un piló de detalls més que si ens els expliquessin d´un referèndum en un país africà ens provocarien la riallada; mira que en són de burros aquests negrets... I tot i així, uns pocs es pensen que l´endemà mateix d´aquest, ehem, referèndum, sortirà al balcó l´exalcalde de Girona per fer-nos saber que Catalunya és independent. Pot vociferar tant com vulgui des del balcó, és sabut que si un arbre cau en una illa deshabitada, no hi ha soroll.
Entre aquests pocs, per descomptat, no hi ha ni un sol membre del govern. No és que a aquestes altures cregui que els nostres president i consellers tinguin gaires llums, però fins i tot ells, en les seves limitacions, són conscients que un referèndum així no va enlloc. La seva última opció, la bala que guarden a la recambra, és que el Govern espanyol l´impedeixi. Així podran aprofitar el recurs del victimisme una temporada més. No diguem ja si l´impedeix per la força bruta, això seria el paradís somiat: fracassar, tal com estava previst, però quedant com uns màrtirs en lloc de com uns pallassos. Potser Rajoy fa aquest favor a Puigdemont, com a agraïment als vots del PDeCAT en el decret de l´estiba o en la moció de censura.
