Com que el sistema democràtic pateix esquerdes, els polítics estan desprestigiats, els principals partits estan enfangats en la corrupció i la societat es troba desconcertada, es busquen remeis casolans per a uns problemes de molt més calat. Per això, darrerament s´han posat de moda els pressupostos participatits i les consultes per a qualsevol cosa. I pobre del que s´hi oposi! Serà titllat d´anar contra la democràcia i mil pestes més. La realitat ens demostra que aquestes noves fórmules són un absolut fracàs. A Girona, només un 4,39% dels seus veïns han participat en la votació per escollir d´entre cent projectes el més necessari per a cadascun dels 29 barris de la ciutat. Això vol dir que a Mas Ramada cinc veïns de 430 han decidit que es pavimenti un caminet. O que a Sant Ponç 13 de 584 han optat per construir unes voreres, etcètera. A Font de la Pólvora, no ha votat ningú. De debò, estem parlant de democràcia? Unes voreres són necessàries o no? Si ho són, que se suposa que sí, ja les hauria d´haver encarregat el mateix ajuntament. I així la majoria de projectes. Uns pocs veïns interessats en una determinada obra s´imposen a la majoria dels ciutadans representats per uns regidors que haurien de ser els encarregats de prendre les decisions. Cal repensar i corregir aquest nou model. Per cert, per què se sotmeten a votació voreres, enllumenats, pavimentacions i parcs infantils i es priva els ciutadans de decidir sobre la milionària inversió per la col·lecció particular de Santos Torroella? La participació també seria baixa però almenys votaríem sobre temes importants.