Fixant-nos en la primera part de l´enigmàtica frase que va pronunciar Rajoy «Com més malament, millor per a tothom i com més malament, millor per a tots, millor per a mi el seu benefici polític», interpreto que mai no plou a gust de tothom. En línia amb els seus discursos , entre críptics i absurds, d´aquest se n´ha parlat molt per estar més a prop de la càbala. En un exercici de cerca d´un significat sensat, em suggereix que la vida es desenvolupa per cicles i aquests solen ser de diferent color, de vegades amb tonalitats pastel i d´altres, amb clarobscurs.
Sovint ens passa de tot, episodis bons i episodis dolents, però alguna vegada els astres s´alineen en contra i s´encadenen les desgràcies. Més aviat negra és l´etapa actual de la primera ministra britànica Theresa May, perquè tot són adversitats. Fa tres mesos va decidir avançar les eleccions per enfortir la seva posició com a interlocutora la negociació del Brexit davant la Unió Europea i li ha sortit malament, perdent onze escons, un resultat que l´afebleix i l´obliga a pactar amb el partit unionista d´Irlanda. Alhora, la campanya va estar tenyida de dol pels actes terroristes al concert de Manchester i a la torre de Londres, fets que l´oposició laborista, encapçalada per Jeremy Corbyn, va saber aprofitar per desacreditar la seva gestió dels serveis secrets i policials. L´incendi de l´edifici Grenfell ha minat el malmès prestigi de la premier per la seva lentitud en la salvaguarda dels supervivents, una tragèdia que l´ha col·locat en una crisi imprevisible. A diferència de Rajoy, les circumstàncies del qual li han estat favorables malgrat la magnitud de la corrupció, a la May tot li ha sortit malament.
