Les senyoretes de la CUP s'estan afeblint, ja es conformen de proposar que s'eliminin les subvencions als mitjans que no estiguin prou compromesos amb el -diuen que- referèndum. Quines titafredes que estan fetes. Després de pintades i escraches, un esperava que reclamessin el tancament de tots els mitjans desafectes amb el règim, per dir-ho amb terminologia adient. No em voldria precipitar en el diagnòstic, també és possible que la retirada de subvencions sigui el primer pas, i si aconsegueixen que s'apro-vi -capaç és el partit del govern de donar-hi suport- tot seguit proposin tancar a la presó tot periodista desafecte, o simplement no prou afí, al pensament únic. Si volem una Catalunya que doni suport com un sol home a les nostres pretensions, cal eliminar la dissidència. El poble no ha de pensar, només ha de votar el que se li digui.

Cal reconèixer en descàrrec de la professió que, en general, els periodistes són bona gent i es comporten com s'espera d'ells, o sigui, com gossos que controlen que el ramat segueixi el camí. El problema són uns pocs que tenen el mal costum de desconfiar i de criticar, i així no hi ha manera. Això en Putin ho arregla de pressa, però aquí, per culpa de qui en mala hora es va inventar el nom de revolució dels somriures, ens hem de conformar de retirar subvencions. De moment.

El problema és només un. El problema és que el periodisme, si de debò és periodisme, ha de ser crític. Per tant, el que pretén la CUP és que deixi d'haver-hi periodisme. Que és el mateix que voler que deixi d'haver-hi democràcia. O serà que el seu concepte de llibertat d'expressió s'inspira en sant Tomàs: «la llibertat és l'opció entre els béns possibles, però exclòs sempre el mal». Llibertat de premsa sí, però només si ens fa bona premsa.

Estaria bé que ho tiressin endavant. És l'únic que falta perquè el món s'acabi de prendre seriosament el procés, el referèndum, i Catalunya en general.