En els pressupostos participats del Barri Vell de Girona s'hi va colar la proposta d'instal·lar un parc infantil al carrer del Pou Rodó, que és plaça i sense pou. Diuen de l'Ajuntament que és idea dels veïns, un fet estrany ja que a tocar hi ha els jardins de Pedret, creats l'any 1979 amb tot d'espais generosos per practicar tota mena de jocs.
A l'altra banda de la ciutat, a la plaça d'Empúries de Sant Narcís, fa l'efecte que una actuació amb parcs infantils té la mateixa finalitat dissuasiva que al Pou Rodó. Allà hi jugaven nens a futbol, en l'únic espai des d'on poden ser vigilats pels pares des de casa seva. Un bon dia, d'una pilotada van trencar un vidre i llavors va començar el drama. Hi van posar un parc infantil però encara quedava prou espai per xutar la pilota. Així, en van posar un altre de costat i els nens corrien pels passadissos del voltant. La solució va ser plantar taules per jugar a tennis a tot el volt. Com que no se'ls va oferir un espai alternatiu i els pares, amb raó, volien saber què feien els seus fills, l'escena final és mainada jugant a tennis amb pilotes de futbol o driblant les andròmines que hi ha a dins dels parcs. Amb una xarxa penjada de ben amunt n'haurien fet prou per evitar accidents i hauria resultat menys costós i alhora respectuós amb els desitjos dels pares. Al Pou Rodó hi ha quatre bars amb terrasses. La mida de les terrasses va ser escapçada després de concedir les llicències, sense tenir en compte que l'aforament promès en un principi era cabdal per recuperar la inversió. L'activitat dels bars sol ser nocturna perquè de dies cau un pet de sol que desanima inclús als més valents. A més, l'Ajuntament té prohibit l'ús de para-sols per cobrir tota la zona. De nits, els nens haurien de ser a dormir i de dies és millor que vagin als jardins de Pedret, on d'ombra no en falta. La dèria per emplaçar un parc al Pou Rodó coincideix amb la construcció d'un, oh, sorpresa!, nou edifici per a turistes. El darrere dona a la plaça però just allà no hi posaran el parc perquè serà la sortida d'un garatge. Anar amb cotxe per una àrea de vianants i amb terrasses no deu ser cap problema de mobilitat si és per afavorir els passavolants. Pressionar els negocis establerts perquè esdevinguin urinaris per a turistes i locals més silenciosos i buits que els centres cívics és ja tota una tradició. Que el PSC formés govern amb els postconvergents era una esperança per evitar aquests abusos. Però s'han abonat al sí a tot, amb els ulls tancats.
