Tothom qui ho vulgui pot consultar ja el text de l'avantprojecte de «Llei del referèndum» que ahir van explicar els grups independentistes i el president i vicepresident del govern. És un text breu, de només 6 títols desenvolupats en 34 articles, però que podria haver estat encara més concís. La clau de volta és a l´article 2 on, un cop més, s´afirma que «Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política». No és ni la primera, ni la segona ni la tercera vegada que el Parlament proclamarà la seva plena sobirania però, fins ara, la reiteració no ha estat una estratègia efectiva per aconseguir que se li reconegui. Potser per això, per exercir les prerrogatives pròpies de la sobirania, la mateixa llei preveu a l´article 3 que s´estableixi «un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d´autodeterminació» durant el qual la llei «preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l´exercici d´un dret fonamental i inalienable». Més que un acte jurídic intenta ser un cop de força. Un acte d'unilateralitat. Si l´Estat actua amb simetria i proporcionalitat, com ha dit que faria, el conflicte creixerà exponencialment. I és que no resulta comparable l´amenaça de decretar un estat d´excepció que el fet d´establir-lo per part de qui està en condicions de fer-ho. La reivindicació de l´independentisme ha quedat perfectament definida i també tot el que dona de si l´arquitectura legal que la sustenta. La torna política dels no independentistes no es pot limitar, un cop més, a sospesar la resposta jurídica que se li dona.