Fake news» a la gironina

Sembla ser que la difusió de notícies radicalment falses i sense cap fonament com a arma de desconcert i guany polític ha arribat a Girona. I m´hi han posat pel mig. Aprofito aquest espai per deixar les coses clares. Ha corregut els últims dies que era el candidat del Partit Demòcrata a l´alcaldia de Girona. El primer cop que ho vaig sentir vaig riure per dintre i vaig pensar que té sentit de l´humor. Recordo que acabat d´elegir coordinador dels parlamentaris del PDeCAT a Madrid aquest diari em va fer una entrevista i precisament el titular de la mateixa era la meva clara aposta per Marta Madrenas com a cap de cartell per a les municipals de maig de 2019. En aquell moment, algú de la direcció em va dir que m´havia precipitat. Divendres aquesta notícia falsa, fake news al més pur estil Trump, ja estava a l´olla de Twitter. Tampoc li vaig fer cas. Però quan dissabte al matí ja em va trucar un periodista seriós d´un mitja seriós per preguntar-me sobre la meva suposada candidatura a l´alcaldia, li vaig dir que just estava en la mateixa sala amb l´alcaldessa Madrenas i que haviem rigut amb aquest cas de manual de fabricació d´una notícia falsa. Qui sap qui hi ha vist fantasmes o qui des d´un partit de l´oposició hi ha vist una oportunitat de fer «confussao», que es diu en portuguès. I si algú ho ha fet córrer de bona fe, li agraeixo l´amabilitat però tot just fa tres mesos que he assumit noves responsabilitats al grup parlamentari a Madrid i ara es l´hora de donar el millor de mi mateix en aquesta posició i en les setmanes crucials que vindran.

I una dada irrefutable: des de 1989, amb 16 anys, sóc militant a Olot, on vaig néixer i on vaig fer els primers passos en el compromís polític. No em podria presentar a unes primàries de Girona essent militant d´Olot.

El 20 de juliol comencem la proclamació de caps de llista per a les municipals. Acabarem l´estiu amb més de 100 caps de llista proclamats, ara que el PDeCAT fa un any, 10 de juliol, de la seva fundació. Alcaldessa Madrenas, encerts, bona feina i vots!

El vot de la moció de censura

Vam tenir dues reunions llargues amb Pablo Iglesias i la seva gent. Després de veure i escoltar, em va quedar clar que no podíem votar a favor de la moció de censura d´un home que feia més càlcul partidista que de construcció d´una majoria alternativa per desallotjar Mariano Rajoy. Només compten els errors en política, deia en Quim Ferrer. Ens vam equivocar en el vot del referèndum de l´OTAN i encara en parlen els que tenen memòria. En política, a vegades s´han de prendre decisions que són poc enteses en el curt termini i que prenen sentit a mitjà termini. Divendres Pablo Iglesias va dir que no considerava legítim el referèndum de l´1 d´octubre i que si ell fos ciutadà de Catalunya no votaria. Més clar, l´aigua pura i neta de la font Moixina d´Olot. Iglesias, a més, volia el vot a favor mentre Domènech feia tot el possible per debilitar els canals de comunicació amb la mirada no pas posada ni en la moció ni en el referèndum, sinó en unes futures eleccions catalanes. Ara Colau i Domènech comencen a fer el paper de la trista figura que va apagar la trajectòria de Joan Herrera i d´Iniciativa. Perquè, quan de voluntat popular es tracta, afortunadament els ciutadans poden desbordar les consignes d´uns anomenats antisistema que s´han revelat els més fidels seguidors del sistema que ens vol prohibir votar.

Refugiats

Dimecres que ve, durant la sessió de control al govern espanyol, preguntaré a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre les polítiques d´imigració i d´asil d´Espanya que en menys de 3 mesos hauria d´acollir més de 15.000 refugiats d´acord amb els comrpomisos adquirits amb la UE. Cal recordar que la vicepresidenta coordina l´aplicació dels acords amb la Unió Europea per acollir refugiats degut al major moviment de migració política des de la Segona Guerra Mundial per la guerra de Síria i la desestabilització del Mitjà Orient. La pregunta que li formularé serà la següent: La vicepresidenta considera que ha fracassat en les seves funcions de coordinació del Grup Interministerial per a la gestió de la crisi d´immigració i asil de la UE quan Espanya ha acollit 1.488 refugiats en 21 mesos i té pendent acollir-ne 15.849 en menys de tres mesos?

Convé recordar que el Govern de la Generalitat i els ajuntaments han manifestat reiteradament la voluntat i capacitat per acollir 4.000 refugiats en una poblacio de 7,6 milions de persones. Se´n diu crisi humanitària i societat d´acollida -ordenadament- en una situació de guerra que dura gairebé set anys. Així ens vam comportar amb la guerra de Bòsnia. Però tampoc ens deixen ser solidaris.

Itàlia

A Itàlia no hi haurà eleccions fins a l´abril o la primera setmana de maig de l´any que ve. Un país acostumat a les eleccions avançades i a les legislatures curtes, complirà fins a l´últim dia de la legislatura. I és que han vist els efectes de convocar eleccions avancades, al Regne Unit, recentment. Ara mateix es juga una partida interessant a Itàlia. La part postcomunista del Partit Demòcrata italià ha sortit del partit -de D´Alema a Bersani- i els més llestos del partit pensen que Renzi o algú nou hauria de fer una operacio a l´estil Macron i virar per un gran acord amb el centre i els liberals i els republicans italians, que són les minories més resistents de la política sempre ondulant italiana. Si Renzi queda atrapat en les seves contradiccions, pensen en noms de recanvis, Macrons a la italiana. L´expresident del Senat italià, l´intel·lectual Marcello Pera es una opció institucional. O un jove fresc encara per destapar.

De tot això en vaig parlar el passat divendres en animada conversa amb el senador Denis Verdini al seu despatx a tocar de Palazzo Madama i del Pantehon, l´epicentre de la civilitat i la política democràtica de la qual ara els vikings del nord ens volen fer avergonyir. Un dia de treball a Roma és com un regal de preu incalculable. Vaig anar a la sastreria dels cardenals, la Gammarelli, a la piazza della Minerva, a comprar uns mitjons de color cardenalici per regalar al meu amic Pere Saló, que parla italià i estima la nostra segona pàtria com a devot seguidor de Josep Pla i els clàssics.