28 de juliol de 2017
28.07.2017

Espanya, un invent fallit

28.07.2017 | 00:51

Que Espanya és, segurament, l'Estat més violent i cruel d'Europa per la seva història és un fet prou conegut universalment, i els catalans hem estat i som víctimes d'aquesta violència. D'entrada, és un complet fracàs històric. No ha aconseguit mai, com per exemple França, una homogeneïtzació dels territoris al·lògens, com Catalunya, el País Basc o Galícia. Va perdre Portugal i, per tant, el mapa d'Espanya –que era tota la península ibèrica– mostra les nafres del fracàs. Espanya doncs és un estat fallit, un esguerro, que només es pot mantenir per la violència, encara que s'anomeni «constitucional».

La construcció nacional d'Espanya és un leitmotiv dels espanyols. L'ideari doctrinari franquista –i dels actuals PP, PSOE i Cs– que proclama Espanya com el resultat de la feliç reunió de tots els regnes cristians no és més que una fal·làcia. Des dels inicis, Espanya és exclusivament una invenció castellana –i els del 98 es van afartar d'escriure-ho. Espanya és el resultat de l'expansió centrífuga i supremacista –militar, política, cultural i lingüística– de la Castella medieval i de les seves oligarquies polítiques i econòmiques, que també –com la Mesta– oprimien la mateixa Castella i n'impedien el pas cap a la modernitat. La victòria borbònica en la Guerra de Successió (1705-1715) va certificar el fracàs d'una possible Monarquia Hispànica plurinacional, que resisteix fins a Felip II.

Però abans que els infausts Borbons governessin, les oligarquies castellanes ja havien donat mostres evidents que el règim confederal dels Habsburg els posava molt incòmodes, i es va mostrar en l'educació que feren de Felip II. Olivares, ministre plenipotenciari de Felip IV, seguint aquestes indicacions, va enviar un memoràndum al rei (1626) en què li aconsellava vivament la invasió militar de Catalunya i la liquidació de les seves institucions de govern i de la seva llengua –una obsessiva aspiració castellana des del s. XV, amb la Inquisició. Deia que calia castigar els catalans a sang i foc. Es va servir dels intel·lectuals «orgànics» –com els d'avui, de Pérez Reverte a Mendoza, de Cercas a Goytisolo. Quevedo, un dels escriptors més destacats, va cridar a la guerra d'extermini contra els catalans, els va tractar de lladres, etc. Les clavegueres –res de nou sota el sol!– de l'Estat d'Olivares provocarien la ruïna de Catalunya i la Revolució independentista dels Segadors (1640-1652). I Espanya va cometre un dels grans crim contra Catalunya, l'entrega de les regions del nord a França pel Tractat dels Pirineus (1659), una terrible mutilació que cap nació d'Europa no ha sofert, cosa que devem al criminal Felip IV.

Felip V de Castella és el veritable formulador de la idea unitarista d'Espanya. Espanya, doncs, no té més de 300 anys, malgrat que el PP afirmi que es va originar amb el Big Bang; alguns del PSOE, a l'època romana; i els més progres, durant els Reis Catòlics. El primer Borbó hispànic i la seva cort de castellaníssims funcionaris que encara ens tenen sotmesos –la «casta»– van devastar a sang i foc els països catalans, varen cremar, incendiar, violar, tallar mans, orelles, caps... Els van sotmetre, els van arruïnar i robar, ens van massacrar, van fer les nostres «Torres Bessones» fent ensulsiar la part més dinàmica i poblada de Barcelona, arrasant la dinàmica plaça Major, que va desaparèixer per sempre més, varen prohibir la llengua, la música, els cants, i els catalans esdevingueren tristos, sorruts i, això sí, molt treballadors... Al segle XIX es va continuar aquesta obra, i la van seguir Primo de Rivera, Franco i, actualment, el PP, amb el beneplàcit del PSOE.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit