Són més llargs. Duren cent-vint segons. I més llargues: arriben als 120 minuts. Minuts i hores, a l'estiu, a la feina, no acaben de passar mai. Són eterns/nes. Les broques del rellotge -deuen sentir la calor- es mouen a un ritme imperceptible. Cada dia sembla dilluns i, el que és pitjor, el cap de setmana amb prou feines s'allarga 24 hores: vola a la velocitat de la llum. Algú que ens vol mal -i que deu fer festa- ens enreda. Cabró/ona. Ens fa passar calor i ens sua tot: els pantalons se'ns enganxen a la pell i els peus ens bullen. I les vacances... on són, quan arriben? D'aquí a un any? Deu? Un lustre? Un segle? Tothom en té, menys tu, està científicament comprovat. I ho saben. I per això surten al carrer, per passar-te-les per la cara. Passegen amb barrets de palla, xancletes i samarretes imperi. Mengen gelat o es beuen un suc de fuita amb palleta que els ha costat un ronyó i part de l'altre. No paren de fer-se fotos: que si les cases de l'Onyar, que si les escales de la catedral, que si la Rambla... I tu, cap a la feina, amb el cap cot i amb la suor a punt de solfa. I ells, preparats anar a algun concert de vespre d'algun festival d'aquests que cada vegada n'hi ha mes i més dolents.
O a punt per tornar a la platja, que es veu que existeix a només mitja horeta en cotxe de Girona. Diuen que t'hi pots banyar i que hi ha senyors que van carregats amb neveres portàtils que venen cocos i «fantacocacolalimonadaaaagua». Deu ser el que no hi ha, «la caraba», que diuen els castellans. I les vacances, on coi són? Lluny; ni rastre. I els que en tenen saben que no en fas. I t'ho recorden cada vegada que poden. I et miren amb certa cara de compassió. I tu, a la feina, comptant minuts de cent-vint segons i hores de cent-vint minuts. I dies de quarant-vuit hores. Algú que ens vol mal ens enreda. I ens fa passar calor. I ens sua tot. I les broques del rellotge no es mouen. I ens fa treballar més hores. I ens envia turistes que van pel carrer menjant gelat o bebent sucs de fruita amb palleta. I, apa: cent-vint segons; cent-vint minuts; quaranta-vuit hores... Hi ha algú que ens vol mal.
