Atacs d´ofici

Dimecres el Parlament de Catalunya va aprovar la reforma del seu reglament. Aquesta reforma contempla dos aspectes: reduir el període d´inactivitat parlamentària a 15 dies d´agost -les anomenades vacances parlamentàries- i permetre la tramitació de projectes de llei per lectura única -tramitació ràpida- quan la majoria absoluta del ple ho demani.

Anem a pams: qui pot estar en contra de la reducció del període que el govern no està sotmès al control del Parlament?

I anant al tema més discutit de la tramitació per la via ràpida de projectes de llei, és bo recordar que al Congrés dels Diputats la reforma constitucional de 2011 es va fer en ple mes d´agost i per lectura única -10 dies entre Congrés i Senat- que la crucial llei de successió a la Corona es va fer per lectura única, que la reforma de la llei del TC el 2015 es va fer per lectura única, que fa tres setmanes amb l´acord de PP, PSOE i Podem es va reformar la llei de RTVE per lectura única. I així podria continuar fins al cansament.

I la reforma està contrastada i comparada en models d´altres parlaments autonómics.

Aquest cop sí que no tenen raó. Pero ja han vist que dijous el Consell d´Estat ja havia emès l´informe, divendres el govern de l´Estat va recórrer la reforma al Tribunal Constitucional i dilluns es reuneix el Tribunal Constitucional. Tot molt propi d´un Estat amb una ordenada separació de poders.

De guàrdia

La premsa ha publicat una ordre de la vicepresidenta del Govern que fins i tot havia estat penjada a les xarxes socials: diputats, senadors i magistrats del TC han de fer vacances a un màxim de dues hores de distància de viatge de Madrid. Des de quan el govern dicta les vacances dels responsables de l´anomenada justícia constitucional. És clar que quan la mateixa persona afirma que «el govern està en condicions de parar la llei catalana del referèndum en 24 hores», el respecte a qui interpreta les lleis -encara no aprovades- llueix per la seva absència. On és la política? Voler ser un cop més el primer de la classe pot tenir un efecte bumerang en les setmanes que tenim per davant.

Els perills globals

Conversa a Girona amb D.B., el meu millor mestre de relacions internacionals, l´home que dona voltes pel món i que descansa a la Costa Brava. Em diu que aquest cop ja no podem ridiculitzar més Corea del Nord, que han desenvolupat un potencial balístic en míssils que és potencialment molt destructiu i pot desencadenar una guerra a gran escala. Li pregunto com es pot parar l´escalada. I em respon amb la fredor de qui ha fet feines delicades durant la seva vida: allò més senzill i menys perillós és matar el líder d´un Estat espuri però els Estats Units s´ho van prohibir els anys setanta del segle passat. Gran error, perquè ara l´alternativa és bombardejar un segon abans la població i matar molta gent. Després parlem dels següents països més perillosos del món: Pakistan (qui ha ajudat a desenvolupar el poder nuclear a tots els estats bastards) i Iran. Tambe parlem de la guerra de protagonismes entre Aràbia Saudita i Qatar i de com els saudís van convèncer el president dels Estats Units amb arguments senzills; Al Jazira és com la CNN, provoca notícies falses, li van dir. I va reaccionar impulsivament. Després, el Departament d´Estat ha modulat la resposta. Trump és el president amb més frens de la seva pròpia administració. Segons D.B., no cuida ni els que va nomenar ni els parlamentaris del Capitoli i això l´anirà desgastant. Sis mesos de mandat, derrotat en el desmantellament de l´Obamacare però sobretot pendent de presentar la reforma fiscal que va atreure capitals abans i després de la victòria i que ara mostren una gran decepció.

L´N-II sud

Aquesta setmana s´ha posat en funcionament un petit tram de l´N-II reformada a la zona d´accés a Blanes. Algunes persones han aplaudit les obres. A mi em sembla una molt mala notícia. Certament s´han fet obres de millora de la seguretat, passos a nivell i carrils d´acceleració. En definitiva, tot el necessari perquè sobre aquesta obra no es faci en decennis cap desdoblament. El govern de l´Estat s´ha mostrat disposat a cedir a la Generalitat el tram de l´N-II entre Maçanet i Tordera. Pero només quan hagin acabat les obres de seguretat que deixen per impossible un desdoblament. La planificació del territori és un gran instrument de compactació o desmembració de les regions. Amb la no autovia entre la plana del Gironès i la Selva marítima el que es fa és abocar un pol d´uns 200 mil habitants del sud de la vegueria de Girona a anar incrementant les relacions amb la regió de Barcelona. Gran estocada, el no desdoblament de l´N-II entre Maçanet i Tordera; encara es podrien canviar les coses en el tram sense obres.

Setembre

Quina serà la posició del govern espanyol davant el referèndum d´autodeterminació del Kurdistan iraquià convocat pel 24 de setembre? El «sí» guanyara de forma aplastant. Després veurem si el govern kurd inicia una negociació amb Bagdad. Pero serà després de la votació i de conèixer l´opinió dels ciutadans. Per cert, la constitució d´Irak no diu res de referèndums d´autodeterminació. Com res deia la legislació canadenca de 1980 durant el primer referèndum del Quebec. Després va venir la llei de claredat per al segon referèndum. Així s´escriu la història.